Predicar amb l'exemple

Molts dels que descobreixen algunes veritats de la Ciència iniciàtica, s'afanyen a voler instruir als altres, i van per tot arreu predicant i intentant convèncer-los. I si no ho aconsegueixen, els critiquen i els tracten amb menyspreu.

Doncs bé, van massa de pressa; encara no han comprès una de les regles essencials de la Ciència iniciàtica: la que diu que el deixeble, abans d'intentar convèncer els altres d'una veritat, primer ha de viure-la. I viure-la significa experimentar-la durant molt de temps, exercitar-se amb ella fins convertir-la en la seva pròpia carn i ossos, formant amb ella un sol ésser. Aquell que ben aviat vol convèncer els altres de les veritats espirituals, no tan sols no se'n sortirà, sinó que fins i tot corre el risc de perdre-les.

Sí, cal que guardeu aquestes veritats dins vostre durant un temps sense dir-ne res, viure amb elles, fer-les vostres, a fi que us aportin les forces que us ajudaran a triomfar en les proves que haureu de passar: a partir d'aquest moment, aquestes veritats no només no us abandoraran, sinó que quan les transmetreu als altres tindran una gran força de persuasió gràcies al vostre accent sincer.

Però, fins i tot tenint això en compte, hi ha moltes coses que s'han de conèixer abans d'intentar transformar els altres, ja que si ells mateixos no senten la necessitat, si no han comprès la importància d'una filosofia i d'una disciplina espirituals, no hi ha res a fer, heu de deixar-los estar. La seva actitud només demostra que encara són massa joves i que necessiten experiències i lliçons. Sofriran, és clar, i serà aquest sofriment el que un dia els obligarà a canviar de vida. Mentrestant, però, deixeu-los tranquils.

En realitat, heu de deixar en pau a tothom, i ocupar-vos tan sols de millorar-vos vosaltres mateixos. Només amb el vostre exemple demostrareu als altres que estan equivocats, o que es comporten malament. Sí, amb el vostre exemple. Treballant sobre un mateix, es treballa sobre els altres: s'acabaran adonant que teniu qualitats que a ells els manquen, i com que desitgen posseir-les es veuran obligats a imitar-vos i a millorar.

No us ocupeu, doncs, dels altres ressaltant-ne les mancances i debilitats, perquè d'aquesta manera no els aporteu res de bo, sinó que fins i tot us debiliteu i esdeveniu desagradables com ells. Accepteu-los com són, sigueu pacients i treballeu dia i nit per millorar-vos, fins demostrar-los que existeix quelcom magnífic que es pot aconseguir. Mentre no en siguin conscients, no aconseguireu ensenyar-los res amb les vostres paraules.

Com penseu convèncer la gent perquè abandoni certes debilitats de les que ni tan sols vosaltres mateixos us heu pogut alliberar? Com pot un ésser poruc infondre valor als altres? Si les seves cames tremolen quan crida "Endavant!", com podrà arrossegar les multituds? Heu de saber que només la victòria sobre les vostres debilitats us donarà poders, i aquests poders emergiran tard o d'hora a través dels vostres ulls, dels vostres gestos, del vostre rostre, de la vostra veu: s'expressaran fins i tot si voleu amagar-los. Penseu que no es tan fàcil desprendre's de les debilitats humanes: calen anys i anys de treball amb un mateix per assolir-ho.