La pedra filosofal

A través de l'escalfor és com la natura tempera l'or, així com tots els metalls. L'or és, doncs, semblant a un aliment que una cuinera ha posat al forn. Però mentre que en la natura l'or es forma molt lentament, perquè el foc que el cou és molt dèbil, nosaltres, per produir l'or espiritual, tenim la possibilitat de procedir més ràpidament augmentant l'escalfor.

Però també cal anar amb compte de no cremar-ho tot. Es pot comparar l'aprenent d'alquimista amb l'aprenent de cuiner que encara no sap regular el foc: o bé deixa que es cremin els plats, o bé l'escalfor és tan dèbil que no es couen prou.

Per dur a bon port la gran obra i formar en nosaltres la pedra filosofial, hem d'encendre dins nostre el foc de l'amor, i aprendre a regular-lo. Amb amor s'accelera el procés; però l'amor, com el foc, requereix al seu torn un gran domini, de no ser així, aquí també correm el risc de cremar-ho tot.

L'amor és el foc més terrible que existeix si no se sap dominar; per això sempre ha d'ésser temperat per la saviesa. La pedra filosofial és aquest estat de consciència diví que només es pot assolir mitjançant l'amor i la saviesa.

Font: Pensament quotidià 23/09/2010.

La veritable creació artística

El nostre Ensenyament es pot resumir en una sola paraula: creació. Sí, crear, però crear què? Quadres i escultures? Treballar sobre teles, fusta o marbre? No, treballar sobre un mateix. Perquè aquesta és la veritable matèria prima: un mateix, millorar la nostra pròpia matèria.

Un escultor fa algunes estàtues, molt bé, però quan el mireu, quan observeu la seva actitud, el seu rostre, veieu que mai ha tractat d'esculpir-se a sí mateix: és només una matèria bruta.

Quantes persones us mostraran els seus petits quadres, les seves cançonetes o poemes que tan sols reflecteixen desordre interior! N'estem farts, de tots aquests artistes! On són els veritables artistes, disposats a començar el veritable treball, a modelar-se ells mateixos interiorment? Vet ací un treball desconegut i inèdit, però és el treball del futur.

Font: Pensament quotidià del 14/09/2010.

L'amor

Per comprendre què és realment l'amor, cal que us adoneu que no és pas un sentiment. Car els sentiments estan necessàriament subjectes a variacions segons es dirigeixin a tal o tal persona. L'amor és, doncs, un estat de consciència independent dels éssers i les circumstàncies.

Estimar no és pas tenir un sentiment vers algú, sinó viure en l'amor i fer-ho tot amb amor: parlar amb amor, caminar amb amor, menjar amb amor, respirar amb amor, estudiar amb amor. Estimar és haver harmonitzat tots els nostres òrgans, totes les nostres cèl·lules i totes les nostres facultats per tal que vibrin a l'uníson en la llum i en la pau.

Totes les manifestacions del nostre ésser són, llavors, impregnades de fluids divins. Nit i dia vivim en aquest estat, disposats a fer-ho tot amb joia, i tot allò que fem esdevé una melodia.


http://www.mikhaelaivanhov.org/index.php/audio