Cal beure de les fonts més pures

No hem de privar-nos, no hem de renunciar, sinó només desplaçar-nos, és a dir, fer a dalt allò que fèiem a baix: enlloc de beure l'aigua en una bassa en la que pul·lulen els microbis, beure l'aigua d'una font pura, cristal·lina. No beure és la mort. Si us diuen que no s'ha de beure, no és cert; només de les clavegueres és d'on no s'ha de beure. Cal beure, però beure l'aigua celestial.

Un veritable espiritualista no es priva: menja, beu, respira, estima, però en unes regions i en uns estats de consciència meravellosos, desconeguts per a l'home ordinari. Quan es parla de renúncia, la gent s'espanta i diu: "Però si renunció, em moriré". I és cert, es moriran. Si no comprenen que la renúncia els aportarà quelcom millor, moriran.

No es tracta de deixar de beure, dormir, respirar, estimar, crear fills, sinó de fer-ho millor. Cada dia cal pensar en fer aquesta substitució per crear un moviment, una circulació d'energies, perquè si no, tot 'sestanca, s'atrofia i apareixen les floridures, la fermentació, la podridura.

Sempre ha de brollar aigua nova. I per fer brollar aquesta aigua nova hem de connectar-nos cada dia amb el Cel, meditar, resar, cada dia. Perquè només es veritablement nou allò que ve del Cel.

El trabajo alquímico o la búsqueda de la perfección. Ed. Prosveta

Construïu la vostra llar sobre la roca

Us passi el que us passi, heu de conservar sempre la consciència que existeix en vosaltres una regió inatacable, inacessible; el vostre esperit.

És allí on heu de refugiar-vos per treballar. Llavors, encara que el karma us vulgui esclafar, restareu sempre per sobre: si el karma vol limitar-vos, vosaltres us allibereu; si vol enfosquir-vos, vosaltres us il·lumineu... Perquè en contra i en front de tot, vosaltres prosseguiu el vostre treball. Sí, cal intentar sempre assolir aquest punt on escapeu a les regions sotmeses al karma.

La qüestió rau, ara, en saber si podeu ascendir fins allà, si sou capaços d'anar a instal·lar-vos en aquella regió que es troba més enllà dels vents i del llamp. Jesús parlava precisament d'aquesta regió quan aconsellava "construir la pròpia casa sobre la roca". La roca és la regió de l'esperit on hem de situar la nostra llar, ja que és l'únic lloc que està a l'aixopluc de les intempèries. És també el "gran retir" del Salm 91: el pla causal.

Mentre no hagueu assolit aquesta regió amb el pensament i amb la meditació, us estancareu en les regions inferiors del pla mental i del pla astral, i sereu vulnerables, seguireu sent presa dels torments.

Font: Las semillas de la felicidad. Ed. Prosveta.

(...)

La meditació és un exercici del pensament mitjançant el qual us esforceu en elevar-vos el més alt possible en el món espiritual. És un exercici difícil. Per ajudar-vos a practicar-la, imagineu que esteu escalant una muntanya i que tracteu d'assolir el cim: aquesta imatge us portarà fins una altra muntanya en el vostre interior. El cim d'aquesta muntanya és allò que la Ciència iniciàtica anomena el pla causal. Esforçant-vos per elevar-vos fins allà, no només tindreu més possibilitats de realitzar els vostres millors pensaments i desitjos, sinó que interiorment us sentireu invulnerables.

Jesús deia: "Construïu la vostra llar sobre la roca". La roca és un símbol del pla causal. En el pla causal esteu segurs perquè us trobeu molt amunt, en un terreny molt estable, i res us pot assolir. Si construïu la vostra llar en el pla mental o en el pla astral, amb pensaments i sentiments mediocres, ordinaris, xapotejareu en basses i sempre sereu vulnerables.

Heu d'instal·lar-vos en els alçades del pla causal, i és la meditació la que us projecta fins allà.

Font: Penamientos cotidianos. Ed. Prosveta.

Imatge: Nicholas Roerich, Drops of life (1924).

La veritable religió

La veritable religió ensenya que els humans s'han d'apropar a la llum, a l'escalfor i a la vida del sol, és a dir, buscar la saviesa que il·lumina i resol tots els problemes... l'amor desinteressat que embelleix, estimula i consola... la vida sublim i espiritual que us torna actius, dinàmics i audaços, a fi de realitzar a la terra el Regne de Déu i la seva Justícia. Heus aquí pequè ningú pot combatre aquesta nova religió, i qui la vulgui destruir es destruirà a sí mateix.

Quan aquesta comprensió d'una religió solar penetrarà els esperits, tota l'organització de la vida esdevindrà universal: no hi haurà més separacions entre els humans, ni més fronteres, ni més guerres, ni més misèria.

Tothom ha d'acceptar la religió i la fraternitat universal que ens ensenya el sol. Coneixent el sol en les seves manifestacions sublims de llum, d'escalfor i de vida, els humans s'aproparan cada vegada més a la divinitat, i la terra esdevindrà un jardí del paradís on tots els éssers humans viuran com a germans.

La imaginació

Sovint ens sentim desgraciats, ens desanimen en comprovar com n'és de difícil corregir els nostres defectes. En realitat, en comptes de fixar-nos en les nostres debilitats, que són el resultat dels desordres als que ens abandonàrem en el passat, més val que ens preocupem d'allò que hem de fer en el futur, i dir-nos: "Ara ho repararé, ho reconstruiré tot".

I cada dia, amb una fe ferma, amb una absoluta convicció, treballar en aquesta direcció, és a dir, prendre tots els elements que Déu ens ha donat: la imaginació, el pensament, el sentiment, i recrear-nos, moldejar-nos, tal com desitjaríem ésser.

Imagineu-vos envoltats de llum, sostenint amb el vostre amor, amb la vostra generositat a tots aquells que ho necessiten, resistint les dificultats i les temptacions... De mica en mica, les imatges que formeu d'aquestes qualitats prenen vida, actuen en vosaltres i us transformen, alhora que treballen atraient de l'univers els elements adequats per introduir-los dins vostre.

Naturalment, cal molt de temps i d'esforç per obtenir resultats, però un dia els obtindreu, no en tingueu dubte. Sentireu per sobre vostre una entitat viva que us protegeix, us instrueix, us purifica, us il·lumina i, en els casos difícils, us dóna el recolzament que us cal.

Quan hagueu format aquesta imatge de perfecció durant molt de temps en el pla mental, davallarà mica en mica al pla físic per concretar-s'hi.

Font: Reglas de oro para la vida cotidiana. Ed. Prosveta.

El sol ens nodreix

La majoria dels humans tenen envers el sol la mateixa actitud inconscient que envers l'alimentació. No es preocupen de la forma en què mengen. Es passen l'àpat parlant, gesticulant, renyint, i creuen que l'organisme s'encarregarà de rebre i escollir tots els aliments necessaris per al seu bon funcionament. I és cert, l'organisme se n'encarrega. Però el que no saben és que l'aliment conté forces i elements subtils vinguts de l'espai, que només una alimentació conscient ens permet de rebre. Aquests elements que pertanyen al pla etèric, al pla astral o, fins i tot, al pla mental, ens poden ajudar a millorar els nostres pensaments, els nostres sentiments i tot el nostre comportament. Sí, però a condició de saber menjar conscientment i intel·ligentment.

És exactament el que s'esdevé quan s'assisteix a la sortida del sol. Si esteu asseguts davant del sol, pensant en una altra cosa, rebreu sempre alguns beneficis físics de la seva escalfor i la seva llum, però els elements més subtils que poden ajudar-vos en la vostra evolució espiritual, no els rebreu.

Si sou conscients que a través dels seus rajos el sol us transmet la seva vida, el seu amor, la seva saviesa i la seva bellesa, us prepareu per rebre'ls, obriu en vosaltres milers de portes per les que aquests rajos poden entrar a dipositar els seus tresors, i és així com ompliu tot el vostre ésser amb els beneficis del sol.

Per això és tan important ser conscient del que representa el sol. Així és com podreu rebre els elements que us ajudaran a aprofundir en les lleis i en els misteris de la natura, a gaudir de la joia i de la pau.

La poesia

La veritable poesia és l'expressió del verb diví, que és alhora música, colors, formes i perfums. Per això els seus poders són immensos.

Alguns diran que la música és més poderosa que la poesia, perquè abasta directament la sensibilitat dels oients. Sí, però el seu llenguatge no és tan clar, per tant no tant educatiu com el de la poesia, perquè només està fet de sons, mentre que un poema està compost de paraules a través de les quals es perceb no tan sols una melodia, un ritme i una entonació, sinó també colors, formes, una arquitectura. I, sobretot, es descobreix un significat.

La música desperta el sentiment, estimula la voluntat, però no dóna una orientació clara. Podem escoltar música tota la vida i seguir sent tan insegurs i ignorants com abans. Mentre que llegint o escoltant l'obra d'un poeta veritablement inspirat, gràcies a les paraules descobrim un significat, i avancem llavors en la claredat.

Pensament quotidià. 14 de febrer de 2011.