dijous, 20 de maig del 2010

Mètodes de treball espiritual

Els interrogants que ens plantegem són sempre els mateixos: com comprendre qui som, com captar el sentit de la nostra existència i superar els obstacles que trobem en el nostre camí. No espereu, doncs, que us parli d'altra cosa; sempre tornaré a aquestes qüestions: el nostre desenvolupament, les nostres dificultats, el camí a seguir i els mètodes que ens el permetran recórrer.

Reviseu tot el que us he donat aquests anys: no trobareu res més que mètodes i exercicis per dur a terme aquesta tasca. Sóc com un pare de família que convida cada dia una multitud de persones a la seva taula; per estar segur de satisfer tots els comensals, presento el major nombre possible de menjars i begudes; no manca res i cadascú pot escollir el que més li convigui. Naturalment, el fet que a la taula hi hagi de tot no és cap bona raó per veure's obligats a menjar-s'ho tot, per què, si ho fem, tindrem una indigestió.

Jo proposo un gran nombre de mètodes diversos, perquè sé que no tothom té el mateix caràcter, les mateixes necessitats, les mateixes dificultats i el mateix rendiment en el treball; a vosaltres us correspon escollir entre tots aquests mètodes, perquè seria perillós que intentéssiu aplicar-los tots.

Evidentment, sempre heu de tenir presents les poques regles que us he donat per conduir-vos en la vida quotidiana, perquè cada dia pugueu avançar en el camí de l'evolució sense entrebancs. Per això, esteu avisats: és com si estiguéssiu davant d'una taula sobre la que tot està posat a la vostra disposició, però no us precipiteu a menjar-vos-ho tot! Preneu alguns mètodes, quatre, cinc, sis, o, si voleu, set... i concentreu-vos en aquells que us permetran fer un treball en profunditat.

dimecres, 19 de maig del 2010


Feu que el sol sigui sempre per a vosaltres com el més autèntic representant de la Divinitat.

Per què hi ha persones que troben normal anar a les esglésies i als temples a vinclar-se, agenollarse i resar davant d'imatges, creus o estàtues, i, en canvi, consideren anormal contemplar el sol? Com s'imaginen que rebran més llum o consol tancant-se entre parets, enmig d'objectes de metall o de fusta, enlloc d'anar de bon matí a la natura i dirigir-se al sol sorgit de les mans de Déu, radiant i ple de vida?

Si voleu anar a resar a les esglésies, feu-ho, però heu de saber que és el sol el que, gràcies a la seva llum i escalfor, us ensenyarà a viure la vida divina.

Pensament quotidià del 19 de maig de 2010.

dilluns, 10 de maig del 2010

Llibertat o destí?

L'ésser humà és lliure, o bé es troba sotmès al destí? Aquesta qüestió ha estat discutida durant milers d'anys. L'error consisteix en creure que tots els individus han de suportar les mateixes lleis. Aquells que, com els animals, només obeeixen llurs impulsos purament instintius, se sotmeten inevitablement a les lleis de la fatalitat; és la seva pròpia naturalesa la que crea per a ells aquesta fatalitat. Mentre que aquells que han adquirit el domini sobre els seus instints, sobre les seves passions, escapen de la fatalitat per entrar en el món de la Providència, de la gràcia, on coneixen la llum i la llibertat.

No hem d'imaginar-nos que tothom pot ser lliure o que tothom ha de suportar un destí inexorable. No, la llibertat depèn del grau d'evolució de cadascú. Segons la seva manera de pensar, de sentir o d'actuar, l'ésser humà cau sota el jou de la fatalitat, o atreu sobre seu les benediccions de la Providència. Així doncs, en certs àmbits està lligat de peus i mans, sotmès al destí, i en altres se n'escapa, és lliure... Fins el dia que disposi plenament de la seva llibertat.

Pensament quotidià 10/05/2010