Quanta gent considera que ser lliure consisteix en no dependre de res ni de ningú. Els desgraciats no coneixen els perills que corren: com que no tenen res al cap ni a l'ànima que els ompli, hi ha molts llocs buits en ells on tot allò que és negatiu i tenebrós està disposat a introduir-se.
Desitgen ser lliures, sí, però la realitat és que acaben sent completament absorbits per altres forces que desconeixen. Quantes vegades hem pogut constatar-ho! A tots aquells que no tenen al cap un ideal diví, el Diable els troba feina: bajanades, bogeries, aventures perilloses amb les conseqüències que se'n deriven... Sí, perquè ells eren "lliures", per així dir-ho!
Hem d'estar compromesos, plens, ocupats i posseïts pel Cel, només llavors estarem protegits i serem veritablement lliures. Que us quedi clar: només trobarem la llibertat en el nostre compromís, la nostra submissió al Cel.
Pensament del 18 de febrer de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada