Omraam Mikhaël Aïvanhov

Omraam Mikhaël Aïvanhov (1900-1986), és un mestre espiritual d'origen búlgar que es traslladà a França el 1937, on va donar l'essencial del seu ensenyament.

Nascut el 31 de gener de 1900 a Serbtzy (Macedònia), sota el signe d'Aquari, va cursar estudis universitaris a Sofia, va exercir després de mestre i, a partir de 1934, fou director d'institut. Alhora, seguia assiduament els ensenyaments del Mestre Peter Deunov, a qui conegué l'any 1917 a Varna.

A través de més de 5000 conferències, Aïvanhov explora la naturalesa humana a escala individual, familar, social i planetària. Els seus deixebles l'anomenen Mestre, en l'acepció oriental del terme, referida al control personal i al talent pedagògic. El seu objectiu prioritari és ajudar l'ésser humà a retrobar la seva dimensió espiritual (a la que anomena naturalesa superior o divina), a perfeccionar-se, a reforçar-se i assolir la plenitud en el bell mig del món on es troba. "Sobretot", afirma el mestre, "m'he esforçat en aclarir un tema: les dues naturaleses de l'ésser humà, la seva naturalesa superior i la seva naturalesa inferior, perquè això és la clau que permet resoldre tots els problemes de l'existència".

Però el treball interior, individual, s'enquadra dins una perspectiva més àmplia i universal: permet adquirir la consciència que som ciutadans del cosmos, membres de la gran família humana, la fraternitat universal, fills i filles d'un mateix creador. Encara més enllà, l'ensenyament del Mestre Omraam Mikhaël Aïvanhov ens convida a participar en la realització d'una nova edat d'or sobre la Terra.

El nom d'Omraam

L'any 1959, el fins llavors conegut com a germà Mikhaël viatja l'Índia. Allí troba Neem Karoli Baba, que li dóna el nom d'Omraam. "Aquest nom", comenta Georg Feuerstein, "està compost per Om i Ram, dos mantres molt coneguts a l'Índia, dues paraules sànscrites carregades de poder." Om és el mantra més sagrat dels hindús. Representa l'Absolut, el Diví. La síl·laba Ram (escrita en francès "Raam" per tal que sigui ben pronunciada) és el mantra que representa l'element foc.

El Mestre explicava el sentit iniciàtic del seu nom de la següent manera: "El nom que em fou donat a l'Índia, Omraam, correspon als dos processos "solve" i "coagula" dels alquimistes: Om dissol les coses, les fa subtils, i Raam les materialitza, les concreta. El nom d'Omraam és, doncs, tot un procés de concretització: l'idea invisible, impalpable, que ha d'encarnar-se a la Terra per tal que el món sencer pugui veure-la, tocar-la."

Fins llavors, el germà Mikhaël no va voler que els seus deixebles l'anomenessin Mestre. Ell mateix sempre s'havia considerat com a deixeble del seu propi Mestre, Peter Deunov. Després del viatge a l'Índia, però, tot va canviar. Els seus deixebles, que el seguien des de feia ja 22 anys, insistiren en manifestar-li el respecte que mereixia i, finalment, va acceptar que l'anomenessin "Mestre".

Un veritable Mestre, diu, és algú que coneix la veritat, que comprèn les lleis i els principis de l'existència, i els respecta. També té la voluntat i la capacitat de controlar el seu món interior, i d'utilitzar aquest control amb l'únic fi de manifestar totes les qualitats i les virtuts de l'amor desinteressat. El desinterès és l'amor no egoista, la manifestació més elevada del qual, en el nostre univers immediat, és el sol.

El Mestre també afegeix: "l'ideal del deixeble és desprendre's de totes les limitacions, eliminar tots els entrebancs, per arribar a ésser com la llum." Els entrebancs dels que parla són els límits establerts per l'ego-personalitat, que ens impedeixen veure les coses tal com són, pensar, sentir i actuar en sintonia amb la Realitat.