dimarts, 2 de febrer del 2010

L'espiritualitat i el sexe

Què podem respondre a aquells que demanen si han de viure en la castedat i la continència? Que tot depèn de la seva naturalesa profunda i de l'objectiu que tenen a la vida. La continència pot produir molt bons resultats, però també molt dolents: pot fer que uns es tornin histèrics, nerviosos i malalts, i, per contra, uns altres esdevindran forts, equilibrats i sans. Aquells que alliberen els seus instints sexuals, tenen raó? Segurament; si no existeix res més important per a ells a la vida que aquest plaer, si no poden prescindir-ne, tenen raó. Però per a aquell que té veritables aspiracions espirituals, és diferent: si no aprèn a dominar la força sexual, mai aconseguirà realitzar les seves aspiracions i sempre se sentirà insatisfet.

Per tant, en el camp de la sexualitat, res és bo ni dolent en sí, es torna bo o dolent segons l'ideal, les aspiracions profundes dels éssers.

Font: Pensamientos cotidianos 2010. Pensament del 02/02/2010. Editorial Prosveta, 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada