Per als cabalistes, la Divinitat és una entitat tan inaccessible que la situen més enllà de la llum i de les tenebres, més enllà dels mons creats. A aquesta entitat li han donat el nom d'
Ain
Soph Aur: llum sense fi. I per expressar millor el seu misteri, més enllà d'
Ain Soph Aur han concebut una regió que han anomenat
Ain
Soph : Sense fi, i encara més enllà d'
Ain Soph hi trobem
Ain: Sense.
En l'origen de l'univers hi ha, per tant, una negació. Però Sense no significa tanmateix la no existència.
Ain no és el res absolut tal com alguns imaginaren el Nirvana dels budistes. De fet, és exactament el contrari.
Ain Soph Aur, com el Nirvana, no és una no existència, sinó una vida més enllà de la creació, de la manifestació, i tant més enllà que sembla no ésser res.
Ain Soph Aur,
Ain Soph,
Ain… és així com els cabalistes tractaren de definir l'essència de la Divinitat. Aquesta escapa al nostre enteniment, però aquestes paraules ens poden fer sentir allò que és impossible d'expressar.