Però entre Malkut, on vivim, i Iesod que és la primera estació en l'Arbre de la Vida, el camí està obstruït i ple de tenebres, car allà es troben totes les il·lusiones i les follies. Tanmateix, aquest camí, precisament, és el que ha de recòrrer el deixeble per arribar a la regió de Iesod. El sender de Malkut a Iesod és espantós i està farcit de perills; no obstant, si el deixeble està ben armat amb els consells, les instruccions i la llum del seu Mestre, arribarà a bon port. Evidentment perderà algunes plomes, sofrirà, serà temptat i s'extraviarà, però si té el desig i la voluntat inflexible d'arribar, arribarà.
Tal com us he explicat, la sèfira Iesod, com tots els sefirots, està dividida en quatre parts. És una regió brumosa, crepuscular, infernal. Però el deixeble, quan va ben guiat, arriba fins les regions més il·luminades, més transparents i més pures de Iesod. Llavors és pur, és clarivident, se sent lliure. I com que Iesod és el receptacle de tots els altres sefirots que projecten sobre ella les seves llums, les seves riqueses i els seus poders, queda inundada de les qualitats de tots els altres sefirots. Perquè els altres sefirots no resten immòbils, sinó que són com torrents impetuosos que flueixen, que projecten llurs energies, i aquestes energies es precipiten sobre Iesod. I si un ésser arriba a beure de les aigües pures de Iesod, trobarà en elles les virtuds de tots els altres sefirots. Per això us dic que no cal que pugeu per rebre aquestes virtuds, perquè són allà; tan sols heu d'obrir-vos, purificar-vos, perquè no s'estiguin donant voltes al vostre voltant sense poder entrar i instal·lar-se en vosaltres.
Font: Los misterios de Iesod. Tomo VII de las Obras Completas. Editorial Prosveta, 1986.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada