Els esplendors de Tiphéret

Us diré ara com podeu prendre les partícules etèriques que el sol us envia profusament cada matí. En realitat, és molt senzill, ni tan sols cal saber quins elements restablirant la nostra salut, això no té cap importància. Us esforceu només en pujar... en pujar amb el pensament fins les regins més subtils: allí, us exposeu, espreu... i, llavors, la vosta ànima i el vostre esperit, que són uns químics i uns metges molt competents, que conèixen exatament la naturalesa de totes les substàncies etèriques, capten allò que us es necessari i deixen a un costat tota la resta. Us concentreu, espereu, amb amor, amb submissió, amb goig, amb confiança, i, un temps després, quan torneu, sentiu que quelcom s'ha restablert, asserenat, reforçat.

Poc importa, doncs, si, de moment, no coneixeu la naturalesa d'aquests elements. El que puc dir-vos, en poques paraules, és que es troben en el prana. El prana és una força viva, és la vitalitat que ve del sol i que l'hore respira amb l'aire, i absorbeix amb totes les seves cèl·lules. Si voleu, podem comparar el prana amb l'aigua, una aigua que brolla de les altes muntanyes, un riu que conté molts elements nutritius per als peixos, així com per als animals i els essers humans que viuen en les seves ribes. El prana és un riu que ve del sol fins a nosaltres, i hem d'extreure d'ell, mitjançant la respiració i la meditació, els elements que necessitem.

(...)

En el futur, el sol serà la primera font d'energia. Fa ja molts anys, us vaig dir que un dia totes les fonts d'energia com el petroli, el carbó, s'esgotaran i, llavors, els humans se serviran de l'aigua, de l'aire, i, sobretot, del sol, que és una font inesgotable de la que podeu exteure-ho tot, absolutament tot. Ja s'han fet alguns intents en aquest camp de la tècnica. Però nosaltres, que extraurem del sol la vitalitat, la salud, però també l'amor, la saviesa, la pau, anem segles per endavant de la humanitat.

Los esplendores de Thiphéret. Ed. Prosveta. Imatge: Dora Gil.

Obertura a la creació

Tots els humans cerquen un sentit a la seva existència, però es diria que fan tot el possible per no trobar-lo. I com el podrien trobar, si col·loquen en primer lloc la satisfacció dels seus instints més grollers? Que s'estudiïn una mica, i llavors s'adonaran que allò que els anima és la recerca del plaer, el desig de dominar, de posseir. Quan realment es desitja trobar un sentit, cal desprendre's, allunyar-se una mica, sinó hom resta encallat sense poder alliberar-se, i aleshores com podem parlar de sentit?

Déu ha posat el sentit de la vida en la comprensió, el respecte i l'amor en totes les coses que Ell ha creat. Evidentment, se'ns permet utilitzar-les quan les necessitem, però a condició de no transgredir les lleis del respecte i de l'amor, és a dir, de sentir que arreu hi ha una intel·ligència, unes presències amb les que podem entrar en relació. I els humans, si s'acostumessin a tenir una millor actitud en relació a tot allò que els envolta, tindrien més consideració els uns amb els altres.

La vida té una infinitat de graus, però per assaborir-ne els graus més subtils, cal anar més enllà de l'aparença material de les criatures, sentir totes les corrents que emanen d'elles i que, des de la pedra fins al sol, des de les flors fins a les estrelles, teixeixen la trama misteriosa de la creació. A la seva manera, tots els elements de la creació tenen el seu llenguatge, parlen entre ells i també ens parlen, i a nosaltres ens correspon saber com participar harmoniosament en aquest llenguatge universal. En aquest moment comprenem que l'únic que s'ha de fer és trobar els mitjans per millorar la nostra participació, i aquell que ho assoleix, deixa de formular-se preguntes inútils sobre l'existència de Déu, perquè sent que participa en la vida divina. Què més es pot demanar?

Tot està viu, tot vibra, tot resplendeix. Si fóssiu clarividents, veurieu aquesta resplendor de tota la creació. Però, malgrat que no el veieu, podeu sentir-la, cosa que és encara més important ja que, per a la vida interior, per a la vida espiriual, sentir és superior a veure. Es pot veure sense sentir res. La prova és en allò que fan la majoria d'humans: veuen, però no es beneficien massa del que veuen, car estan com tancats en el fons de sí mateixos, amb les portes i les finestres tancades a pany i clau, impedint que res arribi fins a ells. I si Déu en persona vingués a visitar-lo, sens dubte que es contentarien amb mirar-lo i criticar-lo. Per tant, només veure no canvia pas les coses en profunditat, cal sentir.

I donat que la natura està viva, podeu parlar-li. Les pedres, les plantes, els rius, les muntanyes, els astres no coeixen les nostres llengues, però això no té cap importància: qualsevol que sigui la llengua que utilitzem, les paraules que pronunciem amb convicció i amb amor, produiran vibracions, colors, ones que actuaran en la matèria, i la matèria reaccionarà, respondrà com si hagués comprès. No sóc pas tan ingenu com per creure que quan parlo a la terra, a l'aigua, a l'aire o al foc, comprenen les paraules que pronuncio; però aquestes paraules produeixen uns efectes determinats segons els pensaments, sentiments i força que s'hagi posat en ells. Quan em dirigeixo a l'aigua, sé que les meves paraules no són més que el suport d'energies pures que arribaran fins a ella, ocasionant una mena d'obertura a través de la qual ella em respondrà i m'ensenyarà moltes coses. Sí, perquè l'aigua poseeix els arxius de la terra des de la seva formació: en el curs dels seus llargs peregrinatges entre el cel i la terra, ho ha registrat tot.

El amor más grande que la fe. Pàg. 88

Imatges del Mestre

La simplicitat

La simplicitat... tan poques persones coneixen el significat i la importància d'aquesta paraula! S'aturen en les seves manifestacions exteriors: la simplicitat en els vestits, en els capteniments, simplicitat en la manera de viure. En realitat, la simplicitat és una actitud filosòfica que consisteix en allunyar-se del món físic, del món dels fenòmens, per enlairar-se fins al món espiritual, el dels principis.

Heus aquí la simplicitat: anar cap al centre, vers el cim. Mentre que amb la complicació és fa el camí invers: des del centre cap a la perifèria, des del cim cap a la base. Quan se surt de la simplicitat, de la unitat, hem d'enfrentar-nos a tants detalls que ja no veiem com s'organitzen les coses entre sí, segons les lleis de l'afinitat; ens debatem en direccions oposades, vacil·lem i ens debilitem.

El símbol més eloqüent de la simplicitat és el diamant, perquè no té mescla: és carboni pur. I també nosaltres, quan trobem la veritable simplicitat, posseïrem la puresa del diamant, i també la seva resistència.

L'aliment de l'esperit

No oblideu mai que esteu habitats per un esperit, una guspira sortida del si de l'Etern, del Foc primordial, per encarnar-se en la matèria. Aquesta guspira porta en ella tots els projectes divins, i les seves peregrinacions a través de la matèria no tenen altre objectiu que el de realitzar aquests projectes. Però per subsistir necessita aliment.

Un dels símbols de l'alimentació, tant de l'aliment físic com de l'aliment espiritual, és el pa. Jesús deia: "Jo sóc el pa viu...". "Jo sóc el pa davallat del Cel". I durant l'últim sopar, beneí el pa per donar-lo als seus deixebles tot dient: "Mengeu, aquest és el meu cos". El pa representa, doncs, els elements de la vida divina. En venir a la terra, ja estem en possessió d'alguns d'aquests elements. Aquells que els han malbaratat en llurs encarnacions anteriors per no haver viscut raonablement, s'han d'esforçar en retrobar-los, si no continuaran el seu viatge enmig de grans dificultats.

En una Escola iniciàtica, no fem més que omplir els nostres sacs i els nostrers graners interiors, és a dir, el nostre intel·lecte, el nostre cor, la nostra ànima i el nostre esperit, amb aquest pa viu davallat del Cel.

Pensament quotidià del 21 d'abril de 2001. Ed. Prosveta

Sobre Bonfin (article de Koldo Aldai)

Bonfin (França)

"El mundo comenzaba a rugir temprano allá abajo, en las carreteras del ajetreado litoral francés, en las ciudades de la poblada Costa Azul, pero allí arriba, en la suave montaña, sobre una enorme y privilegiada roca, junto al dominio de Bonfin (http://www.fbu.org/), alrededor de dos centenares de hombres y mujeres de diferentes países y culturas, contemplan un sol que asoma atrás de otra colina, agradeciendo silentes un eterno y diario milagro."

(...)

"En realidad todo es privilegio en Bonfin, allí donde la estancia tiene algo de la vivencia de otros mundos. En Bonfin hay muchas hectáreas de Cielo instaladas, ancladas en la tierra. De ahí el celo en su cuidado. Nunca me he sentido seguramente durante tanto tiempo inundado de tanta belleza, belleza externa de flores, plantas, huertos, fuentes, árboles…; belleza de seres plenos, colmados de gozo superior; belleza en las creaciones artísticas, en la generosa entrega al trabajo…; belleza externa en definitiva, manifestando una belleza, una pureza de adentro. ¿Cómo hacer de la tierra entera ese paraíso, cómo extender ese esplendor más allá de todas las fronteras? ¿Cómo hacer que el agua pura de la sabiduría inmortal alcance a todos los seres sedientos…? ¿Cómo hacer que nuevas voces se puedan sumar a esos coros sublimes?"

Koldo Aldai

> Article sencer.

Els exercicis de gimnàstica

Cal beure de les fonts més pures

No hem de privar-nos, no hem de renunciar, sinó només desplaçar-nos, és a dir, fer a dalt allò que fèiem a baix: enlloc de beure l'aigua en una bassa en la que pul·lulen els microbis, beure l'aigua d'una font pura, cristal·lina. No beure és la mort. Si us diuen que no s'ha de beure, no és cert; només de les clavegueres és d'on no s'ha de beure. Cal beure, però beure l'aigua celestial.

Un veritable espiritualista no es priva: menja, beu, respira, estima, però en unes regions i en uns estats de consciència meravellosos, desconeguts per a l'home ordinari. Quan es parla de renúncia, la gent s'espanta i diu: "Però si renunció, em moriré". I és cert, es moriran. Si no comprenen que la renúncia els aportarà quelcom millor, moriran.

No es tracta de deixar de beure, dormir, respirar, estimar, crear fills, sinó de fer-ho millor. Cada dia cal pensar en fer aquesta substitució per crear un moviment, una circulació d'energies, perquè si no, tot 'sestanca, s'atrofia i apareixen les floridures, la fermentació, la podridura.

Sempre ha de brollar aigua nova. I per fer brollar aquesta aigua nova hem de connectar-nos cada dia amb el Cel, meditar, resar, cada dia. Perquè només es veritablement nou allò que ve del Cel.

El trabajo alquímico o la búsqueda de la perfección. Ed. Prosveta

Construïu la vostra llar sobre la roca

Us passi el que us passi, heu de conservar sempre la consciència que existeix en vosaltres una regió inatacable, inacessible; el vostre esperit.

És allí on heu de refugiar-vos per treballar. Llavors, encara que el karma us vulgui esclafar, restareu sempre per sobre: si el karma vol limitar-vos, vosaltres us allibereu; si vol enfosquir-vos, vosaltres us il·lumineu... Perquè en contra i en front de tot, vosaltres prosseguiu el vostre treball. Sí, cal intentar sempre assolir aquest punt on escapeu a les regions sotmeses al karma.

La qüestió rau, ara, en saber si podeu ascendir fins allà, si sou capaços d'anar a instal·lar-vos en aquella regió que es troba més enllà dels vents i del llamp. Jesús parlava precisament d'aquesta regió quan aconsellava "construir la pròpia casa sobre la roca". La roca és la regió de l'esperit on hem de situar la nostra llar, ja que és l'únic lloc que està a l'aixopluc de les intempèries. És també el "gran retir" del Salm 91: el pla causal.

Mentre no hagueu assolit aquesta regió amb el pensament i amb la meditació, us estancareu en les regions inferiors del pla mental i del pla astral, i sereu vulnerables, seguireu sent presa dels torments.

Font: Las semillas de la felicidad. Ed. Prosveta.

(...)

La meditació és un exercici del pensament mitjançant el qual us esforceu en elevar-vos el més alt possible en el món espiritual. És un exercici difícil. Per ajudar-vos a practicar-la, imagineu que esteu escalant una muntanya i que tracteu d'assolir el cim: aquesta imatge us portarà fins una altra muntanya en el vostre interior. El cim d'aquesta muntanya és allò que la Ciència iniciàtica anomena el pla causal. Esforçant-vos per elevar-vos fins allà, no només tindreu més possibilitats de realitzar els vostres millors pensaments i desitjos, sinó que interiorment us sentireu invulnerables.

Jesús deia: "Construïu la vostra llar sobre la roca". La roca és un símbol del pla causal. En el pla causal esteu segurs perquè us trobeu molt amunt, en un terreny molt estable, i res us pot assolir. Si construïu la vostra llar en el pla mental o en el pla astral, amb pensaments i sentiments mediocres, ordinaris, xapotejareu en basses i sempre sereu vulnerables.

Heu d'instal·lar-vos en els alçades del pla causal, i és la meditació la que us projecta fins allà.

Font: Penamientos cotidianos. Ed. Prosveta.

Imatge: Nicholas Roerich, Drops of life (1924).

La veritable religió

La veritable religió ensenya que els humans s'han d'apropar a la llum, a l'escalfor i a la vida del sol, és a dir, buscar la saviesa que il·lumina i resol tots els problemes... l'amor desinteressat que embelleix, estimula i consola... la vida sublim i espiritual que us torna actius, dinàmics i audaços, a fi de realitzar a la terra el Regne de Déu i la seva Justícia. Heus aquí pequè ningú pot combatre aquesta nova religió, i qui la vulgui destruir es destruirà a sí mateix.

Quan aquesta comprensió d'una religió solar penetrarà els esperits, tota l'organització de la vida esdevindrà universal: no hi haurà més separacions entre els humans, ni més fronteres, ni més guerres, ni més misèria.

Tothom ha d'acceptar la religió i la fraternitat universal que ens ensenya el sol. Coneixent el sol en les seves manifestacions sublims de llum, d'escalfor i de vida, els humans s'aproparan cada vegada més a la divinitat, i la terra esdevindrà un jardí del paradís on tots els éssers humans viuran com a germans.

La imaginació

Sovint ens sentim desgraciats, ens desanimen en comprovar com n'és de difícil corregir els nostres defectes. En realitat, en comptes de fixar-nos en les nostres debilitats, que són el resultat dels desordres als que ens abandonàrem en el passat, més val que ens preocupem d'allò que hem de fer en el futur, i dir-nos: "Ara ho repararé, ho reconstruiré tot".

I cada dia, amb una fe ferma, amb una absoluta convicció, treballar en aquesta direcció, és a dir, prendre tots els elements que Déu ens ha donat: la imaginació, el pensament, el sentiment, i recrear-nos, moldejar-nos, tal com desitjaríem ésser.

Imagineu-vos envoltats de llum, sostenint amb el vostre amor, amb la vostra generositat a tots aquells que ho necessiten, resistint les dificultats i les temptacions... De mica en mica, les imatges que formeu d'aquestes qualitats prenen vida, actuen en vosaltres i us transformen, alhora que treballen atraient de l'univers els elements adequats per introduir-los dins vostre.

Naturalment, cal molt de temps i d'esforç per obtenir resultats, però un dia els obtindreu, no en tingueu dubte. Sentireu per sobre vostre una entitat viva que us protegeix, us instrueix, us purifica, us il·lumina i, en els casos difícils, us dóna el recolzament que us cal.

Quan hagueu format aquesta imatge de perfecció durant molt de temps en el pla mental, davallarà mica en mica al pla físic per concretar-s'hi.

Font: Reglas de oro para la vida cotidiana. Ed. Prosveta.

El sol ens nodreix

La majoria dels humans tenen envers el sol la mateixa actitud inconscient que envers l'alimentació. No es preocupen de la forma en què mengen. Es passen l'àpat parlant, gesticulant, renyint, i creuen que l'organisme s'encarregarà de rebre i escollir tots els aliments necessaris per al seu bon funcionament. I és cert, l'organisme se n'encarrega. Però el que no saben és que l'aliment conté forces i elements subtils vinguts de l'espai, que només una alimentació conscient ens permet de rebre. Aquests elements que pertanyen al pla etèric, al pla astral o, fins i tot, al pla mental, ens poden ajudar a millorar els nostres pensaments, els nostres sentiments i tot el nostre comportament. Sí, però a condició de saber menjar conscientment i intel·ligentment.

És exactament el que s'esdevé quan s'assisteix a la sortida del sol. Si esteu asseguts davant del sol, pensant en una altra cosa, rebreu sempre alguns beneficis físics de la seva escalfor i la seva llum, però els elements més subtils que poden ajudar-vos en la vostra evolució espiritual, no els rebreu.

Si sou conscients que a través dels seus rajos el sol us transmet la seva vida, el seu amor, la seva saviesa i la seva bellesa, us prepareu per rebre'ls, obriu en vosaltres milers de portes per les que aquests rajos poden entrar a dipositar els seus tresors, i és així com ompliu tot el vostre ésser amb els beneficis del sol.

Per això és tan important ser conscient del que representa el sol. Així és com podreu rebre els elements que us ajudaran a aprofundir en les lleis i en els misteris de la natura, a gaudir de la joia i de la pau.

La poesia

La veritable poesia és l'expressió del verb diví, que és alhora música, colors, formes i perfums. Per això els seus poders són immensos.

Alguns diran que la música és més poderosa que la poesia, perquè abasta directament la sensibilitat dels oients. Sí, però el seu llenguatge no és tan clar, per tant no tant educatiu com el de la poesia, perquè només està fet de sons, mentre que un poema està compost de paraules a través de les quals es perceb no tan sols una melodia, un ritme i una entonació, sinó també colors, formes, una arquitectura. I, sobretot, es descobreix un significat.

La música desperta el sentiment, estimula la voluntat, però no dóna una orientació clara. Podem escoltar música tota la vida i seguir sent tan insegurs i ignorants com abans. Mentre que llegint o escoltant l'obra d'un poeta veritablement inspirat, gràcies a les paraules descobrim un significat, i avancem llavors en la claredat.

Pensament quotidià. 14 de febrer de 2011.

El paper del pensament

Sentir és una cosa i pensar n'és una altra. Però massa sovint la sensació domina sobre el pensament. De vegades passa que us sentiu esgotats, el que és ben normal; però heus ací que aquesta sensació desencadena en vosaltres pensaments i sentiments de desànim, de tristesa i desesperació. Doncs bé, no, en aquests moments, és el pensament el que ha d'actuar sobre la sensació: encara que no la pugui vèncer, ha de ser allà com una llum, com un far en la distància. El pensament us diu que podeu aixecar-vos de nou; així doncs, malgrat el vostre esgotament, heu de creure en ell i no en les vostres sensacions.

No queda ni una gota d'energia en el vostre dipòsit? Recordeu que el dipòsit còsmic és ple, i que és allí on heu de buscar-la mitjançant el pensament. Perquè el pensament també serveix per això: amb tan sols unes gotes extretes d'aquest dipòsit d'energies, la flama de la vostra llàntia, que s'estava apagant, brilla de nou.

(...)

Per actuar cada dia correctament, és important vigilar el lloc que es concedeix al sentiment i el que es concedeix al pensament. Observeu-vos: en quins casos són els sentiments, les passions i els instints els que governen, i el pensament resta apartat, s'abandona; o bé, si intervé, és per nodrir les passions dels mitjans necessaris per assolir llurs fins. Doncs bé, d'això se'n diu viure en l'anarquia. Quan el pensament no compleix la seva funció, és a dir, quan no es dedica a dominar els sentiments i els desitjos, s'ésdevé l'anarquia.


Us heu preguntat per què la Inteligència còsmica ha col·locat el cap al cim del cos i el cor una mica més avall? És exactament com en un vaixell: a dalt hi ha el capità, i a sota les màquines. Les màquines fan avançar el vaixell, però el capità en decideix en rumb. També nosaltres tenim un motor, el cor, que impulsa en nostre vaixell. Però on anirà el cor si no està orientat pel cap, el capità, des de dalt, que observa i dóna les ordres perquè la nau arribi a bon port?

Font: Pensaments quotidials. 2010.

Meditació

Tants homes i dones fugen vers el futur, perquè no poden suportar el seu present! Però no guanyen res amb això, perquè un dia o altre es veuran obligats a rendir-se a l'evidència: aquell futur que imaginen, en no tenir una base sòlida, només conté el buit i l'angoixa. Que comencin vivint bé el dia d'avui, on tenen tantes coses per provar, per veure, per apreciar i en les que pensar!

Però per viure l'instant present, han d'aprendre a aturar-se, a fer una pausa, a no abandonar-se més a la successió d'esdeveniments i estats interiors que aquests esdeveniments creen en ells. Certament, la vida no és més que un flux ininterromput, però hem de trobar la manera d'aturar-nos per posar una mica d'ordre en nosaltres mateixos, per harmonitzar-nos amb ritmes més harmoniosos.

I és per això que la meditació és tan necessària. Meditar és aquietar la marxa precipitada del temps per tal d'introduir en un mateix un ritme, una pau, una llum que deixaran la seva empremta durant molt de temps.

Font: Pensament quotidià del 5 de gener de 2011. Ed. Prosveta

L'aura

No hi ha protecció més eficaç que una aura pura i lluminosa. És clar que tots els objectes, les figures o les fórmules màgiques esmentades per la tradició esotèrica tenen la seva raó de ser, tots tenen un sentit profund, però cap fórmula, cap talismà és tan poderós com l'aura. Abans d'adreçar-se als esperits, i sobretot als esperits infernals, un mag traça un cercle per inscriure-hi dins els noms de Déu, o símbols; aquest cercle és un record de l'aura. No pot donar ordres impunement als esperits tenebrosos si no té al seu voltant un cercle protector, una aura poderosa.

Generalitzant, podem dir també que no obtindrem resultats espirituals si no tenim al voltant nostre un cercle de protecció, és a dir, l'aura composta de virtuds i forces divines que simbolitzen els noms de déu inscrits en el cercle.

(...)

I ara, com s'ha de treballar amb l'aura? Podem fer-ho de dues maneres. En primer lloc, amb la voluntat conscient, és a dir, concentrant-nos, imaginant que nadem en els colors més purs, més lluminosos. Per tenir una idea exacta dels set colors heu de servir-vos d'un prisma. Els colors que veieu a la natura, en les flors o els ocells, no són mai exactament els de la llum solar. Mentre que amb el prisma veureu el que són veritablement el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau, l'índi i el violeta... Després, podeu fer un exercici imaginant-vos que els colors surten de vosaltres i es propaguen per l'espai, que esteu submergits en aquesta llum, en aquests colors, que esteu envoltats per una esfera lluminosa i que envieu el vostre amor a tot l'univers. Són uns exercicis tan agradables que potser ja no voldreu deixar de fer-los!

El segon mètode és treballar amb les virtuds: la puresa, la paciència, la indulgència, la generositat, la bondat, l'esperança, la fe, la humilitat, la justícia, el desinterés. Aquest segon mètode és més segur. Treballeu amb les virtuds, i són les virtuds mateixes les que formen l'aura.

Evidentment, si podeu treballar amb els dos mètodes serà encara millor. Amb les virtuds es realitza de forma natural; amb la voluntat conscient també es realitza, però és menys eficaç. Perquè, suposem que us concentreu cada dia en els colors de l'aura, però que, alhora, viviu una vida completament ordinària, transgredint les lleis divines: per un costat, construïu, però, per l'altre, destruïu. Per això és millor unir ambdós mètodes: viure una vida honesta, pura i plena d'amor i, al mateix temps, treballar conscientment amb l'aura, amb la imaginació.

Font: "El aura", dins La Armonía. Ed. Prosveta.

Vida nova

Imagineu-vos que traceu un solc i que en aquest solc hi feu fluir l'aigua. Aquest solc és la saviesa, que us indica la bona direcció, el camí a seguir; i l'aigua és l'amor que us sostè al llarg de tot aquest camí.

Cada dia que viviu en la saviesa i en l'amor, prepara el dia següent en el que avançareu més fàcilment. Avui és la continuació de l'ahir, demà arribarà al seu torn, després els mesos, els anys, tota la vida. I una vida traça el camí per a les futures encarnacions.

Al principi sentireu, evidentment, que no teniu cap poder sobre un dia sencer, ni tan sols sobre una hora, sinó només sobre el minut present. Doncs bé, almenys durant un minut, esforceu-vos a crear en vosaltres la claredat, la pau. Aquest minut influirà el següent i, així, minut a minut, viureu en harmonia el dia sencer.