dijous, 25 de febrer del 2010

Cap a una civilització solar

Ara, voldria parlar-vos d'un ioga que supera tots els altres: el ioga del sol. En el passat era practicat per nombrosos pobles, però en els nostres dies ha estat abandonat, sobretot a Occident. Com que en sànscrit el sol s'anomena "surya", li he donat el nom de "Surya-ioga". És el meu ioga preferit, perquè reuneix i resumeix tots els altres iogues. Sí, per què no reunir tots els altres ioges en un de sol?...

El deixeble de la Fraternitat Blanca Universal no pot ser un individu estret, limitat, ha de desenvolupar-se en tots els terrenys. Ha d'actuar amb un desinterès absolut: és el Karma-ioga. Ha de buscar Déu, estimar-lo i adorar-lo: és el Bhakti-ioga. Ha de meditar, concentrar-se per arribar a dominar-se, a governar tot el poble de les seves cèl·lules: és el Raja-ioga. Quan algú s'asseu i medita executant els moviments de la nostra gimnàstica o paneurítimia, es tracta, si es vol, de Hatha-ioga. Si projectem llum i colors, envoltant-nos d'una aura lluminosa, es tracta de Kriya-ioga. Quan algú fa possible que en ell es cremin totes les impureses concentrant-se en el foc, es tracta d'Agni-ioga. Si es vigila sense descans per ésser amo del propi verb, és a dir, per a no pronunciar paraules negatives que puguin introduir el dubte o el desànim, i ens esforcem per arribar a ésser creadors de la nova vida, es tracta de Chabda-ioga. Si ens concentrem en el sol, l'estimem, el cerquem, el considerem com una porta oberta al Cel, com la manifestació de Crist, com el representant de Déu, es tracta de Surya-ioga. El deixeble que el practica no refusa cap dels altres iogues, al contrari, i així arriba a esdevenir un ésser complert, viu en la plenitud.

Us mostro el nou model d'humanitat que es crea en la Fraternitat Blanca Universal: éssers l'ideal dels quals és desenvolupar totes les qualitats i virtuds. Perquè en el Surya-ioga es troben compreses l'adoració, la saviesa, el poder, la puresa, l'activitat, l'abnegació, la llum, el foc sagrat de l'amor diví. Per això és important que sapigueu totes les benediccions que rebeu anant els matins a contemplar la sortida del sol.

(...)

I, d'altra banda, què passaria si us digués que, sense adonar-vos-en, ja sou al sol? No ho sentiu, però hi ha una petita part de vosaltres, un element molt, molt subtil, que viu en el sol. La ciència no ha arribat encara a estudiar realment l'ésser humà, no sap tot el que representa d'immens, de ric, de vast i de profund. El que es veu d'ell, el seu cos físic, no és ell. L'ésser humà posseeix altres cossos (astral, mental, causal, búdic i àtmic) que estan fets d'una matèria cada vegada més subtil.

(...)

En realitat, el mètode més eficaç per renovar la matèria del vostre organisme, consisteix en saber treballar amb el sol; us explicaré com. Cada matí esteu davant del sol que envia arreu de l'espai partícules lluminoses d'una gran puresa. Què us impedeix concentrar-vos per fer fora del vostre cos físic i psíquic les velles partícules usades, apagades, malaltes, i substituir-les per aquelles noves partícules que vénen del sol? Aquest és un exercici dels més útils que podeu fer a la sortida del sol: amb el vostre pensament, la vostra imaginació, intenteu prendre partícules divines i introduïu-les en vosaltres. Així, poc a poc, anireu regenerant la matèria del vostre ésser; gràcies al sol, pensareu i actuareu com a fills de Déu.

La malaltia no és altra cosa que una acumulació en l'organisme de matèries estranyes, i per a curar-vos, heu d'expulsar-les. Aquest és el veritable concepte de salut: la neteja! Si és tan important el saber recollir, al matí, les partícules que ens aporta el sol, és perquè són les úniques que no produiran en nosaltres cap aglomeració, cap impuresa. Tot allò que mengeu, bebeu, respireu, deixa sempre algun residu, fatalment. Només els rajos del sol estan fets d'una matèria que no deixa residus. Per això hem d'aprendre a nodrir-nos amb aquest element superior que és la llum.

(...)

"Però, direu, és absolutament necessari anar a la sortida del sol? No és el mateix resar a casa?" És clar, a la vostra habitació també podeu resar, unir-vos a Déu, tornar al centre. Però si, al mateix temps que reseu, respireu aire pur i us exposeu als rajos del sol, realitzeu aquesta unió amb Déu no només intel·lectualment, o espiritualment, a través de l'aire, la llum. Aquí, a l'alba, us ajuden factors molt poderosos: l'aire pur, la frescor, la tranquil·litat, tot l'espai i l'escalfor, els rajos del sol... És la plenitud! Si sabeu aprofitar totes aquestes condicions, us apropeu més ràpidament, més eficaçment, més meravellosament a aquesta font de vida de la que tan necessitats n'estem tots.

Font: Hacia una civilización solar. Ed. Prosveta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada