El paper del pensament

Sentir és una cosa i pensar n'és una altra. Però massa sovint la sensació domina sobre el pensament. De vegades passa que us sentiu esgotats, el que és ben normal; però heus ací que aquesta sensació desencadena en vosaltres pensaments i sentiments de desànim, de tristesa i desesperació. Doncs bé, no, en aquests moments, és el pensament el que ha d'actuar sobre la sensació: encara que no la pugui vèncer, ha de ser allà com una llum, com un far en la distància. El pensament us diu que podeu aixecar-vos de nou; així doncs, malgrat el vostre esgotament, heu de creure en ell i no en les vostres sensacions.

No queda ni una gota d'energia en el vostre dipòsit? Recordeu que el dipòsit còsmic és ple, i que és allí on heu de buscar-la mitjançant el pensament. Perquè el pensament també serveix per això: amb tan sols unes gotes extretes d'aquest dipòsit d'energies, la flama de la vostra llàntia, que s'estava apagant, brilla de nou.

(...)

Per actuar cada dia correctament, és important vigilar el lloc que es concedeix al sentiment i el que es concedeix al pensament. Observeu-vos: en quins casos són els sentiments, les passions i els instints els que governen, i el pensament resta apartat, s'abandona; o bé, si intervé, és per nodrir les passions dels mitjans necessaris per assolir llurs fins. Doncs bé, d'això se'n diu viure en l'anarquia. Quan el pensament no compleix la seva funció, és a dir, quan no es dedica a dominar els sentiments i els desitjos, s'ésdevé l'anarquia.


Us heu preguntat per què la Inteligència còsmica ha col·locat el cap al cim del cos i el cor una mica més avall? És exactament com en un vaixell: a dalt hi ha el capità, i a sota les màquines. Les màquines fan avançar el vaixell, però el capità en decideix en rumb. També nosaltres tenim un motor, el cor, que impulsa en nostre vaixell. Però on anirà el cor si no està orientat pel cap, el capità, des de dalt, que observa i dóna les ordres perquè la nau arribi a bon port?

Font: Pensaments quotidials. 2010.

Meditació

Tants homes i dones fugen vers el futur, perquè no poden suportar el seu present! Però no guanyen res amb això, perquè un dia o altre es veuran obligats a rendir-se a l'evidència: aquell futur que imaginen, en no tenir una base sòlida, només conté el buit i l'angoixa. Que comencin vivint bé el dia d'avui, on tenen tantes coses per provar, per veure, per apreciar i en les que pensar!

Però per viure l'instant present, han d'aprendre a aturar-se, a fer una pausa, a no abandonar-se més a la successió d'esdeveniments i estats interiors que aquests esdeveniments creen en ells. Certament, la vida no és més que un flux ininterromput, però hem de trobar la manera d'aturar-nos per posar una mica d'ordre en nosaltres mateixos, per harmonitzar-nos amb ritmes més harmoniosos.

I és per això que la meditació és tan necessària. Meditar és aquietar la marxa precipitada del temps per tal d'introduir en un mateix un ritme, una pau, una llum que deixaran la seva empremta durant molt de temps.

Font: Pensament quotidià del 5 de gener de 2011. Ed. Prosveta

L'aura

No hi ha protecció més eficaç que una aura pura i lluminosa. És clar que tots els objectes, les figures o les fórmules màgiques esmentades per la tradició esotèrica tenen la seva raó de ser, tots tenen un sentit profund, però cap fórmula, cap talismà és tan poderós com l'aura. Abans d'adreçar-se als esperits, i sobretot als esperits infernals, un mag traça un cercle per inscriure-hi dins els noms de Déu, o símbols; aquest cercle és un record de l'aura. No pot donar ordres impunement als esperits tenebrosos si no té al seu voltant un cercle protector, una aura poderosa.

Generalitzant, podem dir també que no obtindrem resultats espirituals si no tenim al voltant nostre un cercle de protecció, és a dir, l'aura composta de virtuds i forces divines que simbolitzen els noms de déu inscrits en el cercle.

(...)

I ara, com s'ha de treballar amb l'aura? Podem fer-ho de dues maneres. En primer lloc, amb la voluntat conscient, és a dir, concentrant-nos, imaginant que nadem en els colors més purs, més lluminosos. Per tenir una idea exacta dels set colors heu de servir-vos d'un prisma. Els colors que veieu a la natura, en les flors o els ocells, no són mai exactament els de la llum solar. Mentre que amb el prisma veureu el que són veritablement el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau, l'índi i el violeta... Després, podeu fer un exercici imaginant-vos que els colors surten de vosaltres i es propaguen per l'espai, que esteu submergits en aquesta llum, en aquests colors, que esteu envoltats per una esfera lluminosa i que envieu el vostre amor a tot l'univers. Són uns exercicis tan agradables que potser ja no voldreu deixar de fer-los!

El segon mètode és treballar amb les virtuds: la puresa, la paciència, la indulgència, la generositat, la bondat, l'esperança, la fe, la humilitat, la justícia, el desinterés. Aquest segon mètode és més segur. Treballeu amb les virtuds, i són les virtuds mateixes les que formen l'aura.

Evidentment, si podeu treballar amb els dos mètodes serà encara millor. Amb les virtuds es realitza de forma natural; amb la voluntat conscient també es realitza, però és menys eficaç. Perquè, suposem que us concentreu cada dia en els colors de l'aura, però que, alhora, viviu una vida completament ordinària, transgredint les lleis divines: per un costat, construïu, però, per l'altre, destruïu. Per això és millor unir ambdós mètodes: viure una vida honesta, pura i plena d'amor i, al mateix temps, treballar conscientment amb l'aura, amb la imaginació.

Font: "El aura", dins La Armonía. Ed. Prosveta.

Vida nova

Imagineu-vos que traceu un solc i que en aquest solc hi feu fluir l'aigua. Aquest solc és la saviesa, que us indica la bona direcció, el camí a seguir; i l'aigua és l'amor que us sostè al llarg de tot aquest camí.

Cada dia que viviu en la saviesa i en l'amor, prepara el dia següent en el que avançareu més fàcilment. Avui és la continuació de l'ahir, demà arribarà al seu torn, després els mesos, els anys, tota la vida. I una vida traça el camí per a les futures encarnacions.

Al principi sentireu, evidentment, que no teniu cap poder sobre un dia sencer, ni tan sols sobre una hora, sinó només sobre el minut present. Doncs bé, almenys durant un minut, esforceu-vos a crear en vosaltres la claredat, la pau. Aquest minut influirà el següent i, així, minut a minut, viureu en harmonia el dia sencer.