Quan estava en aquest monestir budista del Japó, participava en les meditacions, que tenien lloc al matí, molt d'hora, i també a la tarda. Sempre m'estranyava constatar que, després d'aquestes meditacions, que eren molt llargues, no es veia cap canvi en el rostre dels monjos, cap llum, res. Potser estaven cansats? Tal vegada estaven saturats després de tants anys de pràctica? No ho sé. Però per a mi, quan un medita, quan un entra en contacte amb el món diví, si no apareix en el rostre res de nou, res viu, lluminós, expressiu, és senyal que aquesta meditació ha estat inútil. Ho repeteixo, el buit no és la fita. Ha de servir per atreure la plenitud.
El buit és la manifestació del principi femení i la plenitud la manifestació del principi masculí. Si ambdós principis no van a l'uníson, res funciona. Si teniu una pedra de sílex (el principi femení) i la colpegeu amb un tros de ferro (el principi masculí), mentre les guspires no siguin capaces d'inflamar la fusta o el paper, no haureu aconseguit res. Quantes meditacions es perden d'aquesta manera! (...)
Insisteixo: el buit ha de servir per atreure la plenitud, si no és així aquest buit resulta inútil, i no només és inútil sinó perillós. Alguns s'imaginen que en aquest estat de buit, de passivitat, rebran la Divinitat. No, quan hom resta passiu, no pot tenir la seguretat de rebre la Divinitat, sinó més aviat entitats negatives del món invisible, les quals, en veure un tipus tan dèbil i desprotegit, s'alegren de trobar una llar on entrar i instal·lar-se. Sí, perquè aquell que s'abandona sense haver treballat prèviament amb el principi actiu i dinàmic per protegir-se, es troba a la mercè de les pitjors entitats.
Quan mediteu, heu de començar per estar tranquils, assossegats, distesos, en pau. Llavors, passats uns instants, esdeveniu actius, dinàmics, us concentreu i projecteu els vostes pensaments i els vostres sentiments en la direcció que heu escollit, intensificant-los per crear en vosaltres un estat d'expansió, de meravella... Llavors sí, us atureu per fer el buit i ja no penseu, només sentiu. En aquestes condicions no correu cap perill, ja que el vostre ésser s'ha tornat actiu, radiant, i les entitats malèfiques que es presenten amb l'esperança d'introduir-se en vosaltres per alimentar-se i esgotar-vos, s'han de mantenir a distància. Per poder fer el buit sense perill, prèviament cal haver fet un treball de purificació. Perquè, què voleu atreure si no heu treballat amb la puresa i amb la llum? Totes les impureses internes atreuran els indesitjables! Massa gent demana rebre el Cel sense haver après ni practicat la renúncia, el sacrifici. Com si fos tan fàcil! Volen gaudir del Cel immediatament, posseir tots els dons i totes les qualitats sense fer altra cosa que el buit. Doncs bé, el buit és quelcom molt perillós si hom no sap com preparar-se per atreure la plenitud.
"La verdadera iluminación", dins La vida psíquica, elementos y estructuras. Prosveta 1998.
