El silenci és el llenguatge de la perfecció. La recerca del silenci és un procés interior que condueix els éssers vers la llum i la veritable comprensió de les coses. El veritable silenci està per damunt de la paraula, per damunt de la música, és un món de llum, un centre poderós del qual brollen totes les creacions.
Tenim necessitat de silenci, i particularment del silenci de la natura, perquè és en ella on tenim les nostres arrels. Us trobeu al bosc, a la muntanya, prop d'una font, a la vora d'un llac... Quedeu-vos allí, immòbils, deixeu-vos penetrar pel silenci, la frescor, la transparència de l'atmosfera, i es començaran a produir grans canvis en vosaltres.
El silenci és una plenitud comparable a la que experimenten els éssers units per un gran amor: viuen quelcom tan pregon que no poden expressar-ho mitjançant gestos o paraules. Quan es demana a un savi què és Déu, respon amb el silenci, perquè només el silenci pot expressar l'essència de la Divinitat.
El silenci és la condició per a la paraula veritable, per a les veritables revelacions. És en el silenci que sentiu poc a poc una veu interior que us comença a parlar, que us prevé, us dirigeix, us protegeix... És en el silenci que el saber immemorial amagat en el més profund de nosaltres, arriba poc a poc a la consciència.
Quan arribeu a realitzar el silenci en vosatres, comuniqueu imperceptiblement a tot allò que feu un ritme, una gràcia. Us desplaçeu, toqueu els objectes, i és com si tot en vosaltres no fos altra cosa que dansa i música.
És la veu del silenci la que ens permet alliberar-nos de les lleis del temps per entrar en l'eternitat.
Font: La vía del silencio. Edicions Prosveta, 1986.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada