L'arbre sefiròtic

Aquell que vulgui conèixer el camí a seguir per accedir al món espiritual, trobarà en l'Arbre sefiròtic molts aclariments. Perquè l'Arbre sefiròtic, que és una representació de les diferents regions de l'univers, també és una representació de les diferents regions psíquiques de l'ésser humà.

La primera sèfira, començant per la base, és Malkut, i representa el pla físic, la terra. Quan es deixa Malkut es deixa el pla físic per entrar en el pla psíquic, Iesod, la regió de la lluna. Iesod és l'inici de la vida psíquica, i per això representa un progrés en relació a Malkut.

Però la vida psíquica es compon, al principi, de regions brumoses, de formes vagues i indeterminades en les que hom s'hi pot extraviar. És la part inferior de Iesod, que encara no ha estat visitada per la llum de Tipheret, el sol. No heu d'aturar-vos en aquesta regió, cal que aneu més lluny fins descobrir el món de la llum, el món de l'esperit, perquè és allà on comença la veritable vida espiritual i el veritable treball.

Font: Pensament quotidià del 30/03/2010. Ed. Prosveta

Primavera

A la primavera, quan la saba comença a pujar en la vegetació i li infon una vida nova, és també el moment d'emprendre tot un treball sobre vosaltres mateixos per tal que la saba espiritual torni a circular i regeneri tot el vostre ésser interior. La resurrecció de la natura a la primavera no és més que el reflex en el pla físic de la resurrecció de Crist, que introdueix una vida nova a les ànimes. Així és com s'uneixen la vida de la natura i la vida de l'ànima.

La vida de l'Iniciat té correspondències amb la vida de la natura; es desenvolupa com una seqüència de símbols segons una progressió determinada. La vida de l'Iniciat no fa més que continuar amb el desenvolupament de la terra i de l'univers. L'únivers va néixer com Crist, serà crucificat com Ell, i com ell ressuscitarà.

(...)

Quan arriba la primavera sentim que tot comença a moure's: les flors, els arbres, els ocells... Arreu de la natura una nova onada es desencadena. Heus aquí un dels fenòmens més extraordinaris de la vida: la renovació. Cada any tot es renova... tret dels humans! Els humans resten com són, no es posen a l'uníson amb aquesta renovació, estan tancats. Així que, ara, si volen assaborir veritablement la nova vida, cal que s'obrin, han d'obrir en ells les portes i les finestres per tal que aquesta vida pugui penetrar i impregnar-los.

Alguns diran: "però per a nosaltres ja s'ha acabat. La primavera és per a la joventut". Raonant així, s'aparten de la font de la vida. Tothom ha d'avançar amb la renovació. Aquí no es fa distinció entre joves i vells. ¿Que potser heu sentit els vells arbres dir: "Nosaltres ja hem passat l'edat de florir i reverdir, ara deixem això per als joves."? No, ells també, a la primavera, es cobreixen de flors i de fulles. Així doncs, fins i tot les velles àvies i els vells avis han d'entrar en la ronda, trotar, saltar, dansar -almenys simbòlicament- i tot anirà millor.

(...)

Què són la meditació, la contemplació i l'oració? Simplement, una forma d'alimentar-nos. Gràcies a elles, assaborim un aliment celestial, l'ambrosia, l'aliment de la immortalitat. Aquest és un aliment immaterial, però també té la seva correspondència en el pla físic. Els alquimistes l'anomenaren l'elixir de la vida immortal. Aquest elixir es troba present en tota la natura, i és el sol qui el distribueix.

Si a la primavera i durant l'estiu anem cada matí a la sortida del sol, és precisament per tractar de beure aquesta quinta essència de vida que el sol escampa per l'univers, i de la que les roques, les plantes, els animals i els éssers humans en reben partícules. Tots els éssers vius capten aquestes partícules d'una forma inconscient, però els humans poden aprendre a captar-les d'una manera conscient en aquest fluid que és la sortida del sol.

Sobre l'existència de Déu

És del tot inútil discutir sobre l'existència o no existència de Déu! En realitat, la qüestió és ben simple. Per al no creient, és cert, Déu no existeix. Perquè depèn de l'home que les coses existeixin o no. Esteu adormits: encara que tots els tresors del món s'amunteguessin al vostre voltant, com que no en sou conscients, és com si no existissin.

Gairebé tots els éssers humans es troben així, immersos en el son de la inconsciència. Només els Iniciats, perquè són éssers veritablement desperts, veuen els esplendors que els envolten i estan joiosos. Els altres tenen les mateixes riqueses al seu voltant i en ells, però no se n'adonen.

Tot depèn, doncs, de l'estat de consciència. Quan s'està despert, certes coses esdevenen una realitat, però quan ens adormim, s'esborren. I el mateix passa amb Déu: si esteu adormits, no el sentiu i dieu que no existeix. Però desperteu i sentireu que Déu és allà, viu en nosatres i arreu.

Font: Pensaments quotidians. Pensament del 18/03/2010. Ed. Prosveta.

La vida és intercanvi

La vida es pot definir com el resultat dels intercanvis que realitzem amb tota la natura. La vida està feta només d'intercanvis. Les manifestacions més evidents són la nutrició i la respiració, i si aquests intercanvis són obstaculitzats, es produeix el debilitament, la malaltia i la mort. Però els intercanvis que hem de fer per viure no es limiten a la nutrició i la respiració. O, més exactament, consisteixen en alimentar-se i en respirar també en les diferents regions de l'univers per alimentar els nostres cossos subtils: els cossos etèric, astral, mental, causal, búdic i àtmic.

Quan comprengueu com és possible trobar en l'univers l'aliment que convé als vostres diferents cossos, sentireu que la vostra vida és com una immensa sinfonia. Però primer cal començar restablint les comunicacions, per tal que les corrents d'energies puguin circular entre l'univers i vosaltres. I el restabliment d'aquestes comunicacions només es pot fer mitjançant un treball amb el pensament.

Font: Pensaments quotidians. Pensament del 15/03/2010. Ed. Prosveta.

Alguns consells respecte els infants

Estigueu atents a la forma com els parleu

Els adults no estan prou atents a la forma com parlen als nens. Alguns segueixen tractant-los d'incapaços, de mals estudiants, d'idiotes, i els nens, suggestionats, hipnotitzats, esdevenen, al cap d'algun temps, realment estúpids i incapaços. Hem de saber que la paraula és poderosa, eficaç, i que allò que diem als nens els pot influir negativament, bloquejar-los, espantar-los. Sovint són els adults -els pares, els educadors- els que destrueixen els nens. Per aconseguir que obeeixin, treballin o s'estiguin quiets, ¿per què amenaçar-los amb el papu, el llop, l'home del sac o coses per l'estil? Després, durant tota la seva vida, aquests infants corren el risc de sentir-se amenaçats, en perill, i es converteixen en clients assidus dels psicoanalistes. Hi ha moltes coses que els adults han de corregir pel que fa a llur actitud respecte els infants.

Un mètode per desenvolupar les seves qualitats

Per ésser bons educadors, els pares han de pensar en totes les qualitats i virtuds que resten amagades a l'ànima i l'esperit del seu fill. En lloc d'acontentar-se donant-li algunes bofetades per ensenyar-li a no fer certes ximpleries, han de concentrar-se en la guspira divina que habita en el seu fill, esforçant-se per desenvolupar-la, i així aquest infant farà més tard meravelles.
I quan dormi, poden posar-se vora el seu llit, acaronant-lo, i sense despertar-lo, parlar-li de totes les bones qualitats que els agradaria que manifestés més endavant. Depositaran així en el seu subconscient elements preciosos que, quan els descobreixi anys després, el protegiran de molts errors i perills.

Creeu al seu voltant una atmosfera harmoniosa

Per educar un nen, no n'hi ha prou amb enviar-lo a l'escola, per més bona que aquesta sigui. Si a casa els pares donen al seu fill l'espectacle de llurs disputes, mentides i deshonestedat, com es poden imaginar que així l'educaran? S'ha observat que un nadó s'ha posat malalt i ha manifestat transtorns nerviosos a causa de les contínues batusses dels seus pares, fins i tot sense haver-les presenciat. Aquestes disputes creen al vontant d'ell una atmosfera de desharmonia que el nen acusa, perquè encara està molt unit als seus pares. El nadó no és conscient, però el seu cos etèric és el que rep els cops. Alguns pares es comporten d'una forma tan inversemblant que hom no pot evitar preguntar-se si realment estimen els seus fills. Ells, evidentment, diran que els estimen. Però no és pas així, perquè si de veritat els estimessin canviarien d'actitud, procurarien almenys corregir llurs debilitats, que es reflecteixen molt negativament en els seus fills. Mentre no s'esforcin per aconseguir-ho, es pot afirmar que no els estimen de veritat.

Oferiu-los una imatge irreprotxable

Els adults han de ser irreprotxables davant els nens en totes les circumstàncies, no poden mostrar cap debilitat, cap defecte. Quan els adults (pares, educadors) mostren llurs debilitats, els nens se senten confusos, desorientats, ja que no tenen res a què agafar-se. Els nens, per instint, busquen sempre recolzar-se en éssers que encarnen la justícia, la noblesa, el poder, senten una necessitat instintiva de justícia i de veritat, i quan veuen que els adults que s'ocupen d'ells cometen una acció condemnable, quelcom en ells s'altera. Al nen, que se sent dèbil i petit, li agrada sentir per sobre seu una autoritat infal·lible que el protegeixi. És totalment ignorant, però sap que és dèbil, per això té necessitat de protecció i s'arrauleix contra la seva mare per sentir la seva escalfor. I no és només en l'aspecte físic on cerca aixopluc, sinó també en l'aspecte psíquic. És per això que quan un nen comprèn que la seva mare, el seu pare, els seus parents o instructors, els seus mestres, no estan a l'alçada de llur missió, se sent perdut o es rebel·la... Aquest és l'origen de moltes tragèdies en les famílies i en la societat.

Condicions perquè una correcció sigui benèfica

És millor no pegar mai un nen. Excepcionalment, si s'ho mereix, una bofetada no pot fer-li cap mal, però, compte! No pegueu mai un nen quan estigueu enfurismats, perquè gravaríeu en la seva memòria una impressió d'odi, de maldat, i no pas de justícia, quan precisament, per a la seva bona educació, ha de sentir que sou justos i que per això el corregiu.
Així doncs, quan hagueu de corregir un nen, tingueu cura també de la vostra mirada. Aquesta no ha d'expressar ira, ni hostilitat, ni cap sentiment negatiu, perquè el nen oblidarà aviat la bofetada, però mai oblidarà com el miràveu.
Sovint, els adults peguen a un nen perquè estan exasperats i han perdut la paciència: és una reacció molt negativa. Les bofetades no han de ser dictades pel nerviosisme dels pares -el nerviosisme no és un sentiment pedagògic-, sinó pel seu desig de fer comprendre al nen que ha de respectar unes regles pel seu propi bé.

Font: Reglas de oro para la vida cotidiana. Ed. Prosveta.

La puresa permet el contacte amb el món diví

Us queixeu que el Cel és sord, cruel, i no respon a les vostres crides. En realitat, esteu submergits en el món diví i si us sentiu tan aïllats, tan separats d'ell, és perquè amb els vostres pensaments i sentiments inferiors heu format capes opaques que, com una pantalla, us impedeixen d'entrar en comunicació amb ell. Si decidiu treballar en vosaltres mateixos per purificar-vos i tornar els vostres cossos subtils, receptius i sensibles, us adonareu que no hi ha, en realitat, cap separació entre el Cel i vosaltres.

És molt important per a un espiritualista saber eliminar les impureses del seu organisme físic, per tant els exercicis de purificació han d'ocupar el primer lloc en la seva vida, i no només la purificació per mitjans físics: els exercicis respiratoris, les ablucions, el dejuni, etc., sinó la purificació per mitjans espirituals: la meditació, l'oració.

Gràcies a aquests exercicis, introduïu dins vostre una substància que disgrega tots els elements estranys i nocius per tal que la vida divina pugui començar a circular altra vegada. Per això cada dia, vàries vegades, penseu en la neteja, en la purificació. Feu fluir l'aigua en vosaltres, l'aigua pura del Cel. Aquesta puresa no només us aportarà totes les benediccions sinó que la vostra presència serà alhora benèfica per als altres: fareu el bé a totes les criatures amb les que us trobeu, les il·luminareu i les posareu en comunicació amb el Cel.

Font: Reglas de oro para la vida cotidiana. Ed. Prosveta.

Atenció i vigilància

L'atenció té diferents aspectes. L'aspecte més conegut és, evidentment, l'aplicació sostinguda que cal per realitzar correctament la nostra feina, escoltar una conferència o llegir un llibre.

Però existeix, alhora, una altra atenció que s'anomena observació de sí mateix, introspecció. Consisteix en prendre consciència en cada moment del dia d'allò que ocorre en el nostre interior, amb la finalitat de discernir les corrents, els desitjos, els pensaments que ens passen pel cap. Aquesta atenció encara no està prou desenvolupada. Per això, quan arriba el moment de resoldre un problema, de comprendre una qüestió important, el cervell està fatigat, ofuscat, i res no surt bé.

Perquè el vostre cervell estigui sempre lúcid, a la vostra disposició, heu d'estar atents, ser prudents i mesurats en totes les vostres activitats. Si no és així, fins i tot quan la Veritat en persona es presenti davant vostre, no comprendreu res. Per ser capaços de fer front raonablement, intel·ligentment, a totes les situacions que es presenten, heu de mantenir el pensament despert i vigilant. El que no està vigilant, el que tanca els ulls, està exposat a tots els perills.

No hi ha res pitjor que viure amb els ulls tancats. Cal tenir els ulls ben oberts per adonar-nos constantment dels estats de consciència en els que ens trobem. Només aquell que té els ulls ben oberts posseeix la intel·ligència de la vida interior, i no es deixa atrapar per forces o entitats estranyes. Quan un home s'endormisca... qualsevol el pot sorprendre!

Així doncs, cuideu l'atenció interna, aquesta atenció que s'ha de mantenir alerta, amb la finalitat que sapigueu sempre allò que passa dins vostre. Exerciteu-vos. No n'hi ha prou amb fer a la nit un examen de consciència; heu de ser capaços de distingir en qualsevol moment del dia quins són els desitjos, els pensaments, els sentiments que passen per vosaltres, conèixer el seu origen la seva naturalesa, i ser capaços, si cal, de prendre precaucions o fins i tot de reparar els desperfectes produïts.

En la vida quotidiana, tan aviat com es produeix un accident, veiem que els bombers o els militars surten de seguida per extingir els incendis, reparar els ponts, netejar les carreteres, salvar els ferits, etc. En el pla físic trobem natural reparar els desperfectes immediatament. Però en el pla intern no sabem què fer, deixem que es produeixin tota mena de destrosses sense reaccionar. Doncs no, cinc, deu, vint vegades al dia cal mirar-se un mateix, per veure què cal reparar i no trigar en fer-ho. De no ser així, després és massa tard, perquè ja estem desballestats, esmaperduts.

Font: Reglas de oro para la vida cotidiana. Ed. Prosveta.

El prisma

Font: www.fbu.org.

El ioga de la nutrició

Actualment, les persones, descentrades per una vida trepidant, busquen els mitjans per retrobar el seu equilibri fent ioga, zen, meditació trascendental o bé aprenent a relaxar-se. Jo no dic que això no sigui positiu, però he trobat un exercici més senzill i eficaç: aprendre a menjar.

(...)

Si us demano que feu l'esforç de menjar en silenci (no només de no parlar, sinó de no fer soroll amb els coberts), mastegant molta estona cada bocada, fent de tant en tant algunes respiracions profundes, però sobretot concentrant-vos en l'alimentació i donant gràcies al Cel per tota aquesta riquesa, és perquè aquests exercicis en apareça tan insignificants, són els millors per adquirir el veritable domini d'un mateix. El control d'aquestes petites coses us donarà la possibilitat de dominar coses més grans.

(...)

Vet aquí perquè us dic que la nutrició és un ioga, perquè saber menjar requereix atenció, concentració i domini.

Però per poder concentrar el nostre pensament durant els àpats cal tenir el costum de dominar-lo en la vida corrent; si sempre esteu atents a no deixar-vos envair per pensaments i sentiments negatius, llavors sí, el terreny està preparat i resulta fàcil.

(...)

Un àpat és una cerimònia màgica gràcies a la qual l'aliment s'ha de transformar en salut, en força, en amor i en llum. (...) Quan us trobeu davant dels aliments, heu de deixar-ho tot de banda, fins i tot els negocis més importants, perquè el principal és alimentar-se segons les regles divines. Si heu menjat correctament, la resta de coses s'arreglaran amb gran rapidesa. Menjar correctament permet, doncs, guanyar molt de temps i economitzar forces; no us imagineu que podreu resoldre els vostres problemes més fàcilment en un estat d'agitació i de tensió; al contrari, quan esteu agitats deixeu escapar els objectes de les vostres mans, parleu maldestrement, us entrabanqueu amb la gent i després heu de passar dies sencers reparant els danys.

La majoria dels humans no veuen que les activitats més insignificants de la vida quotidiana tenen un gran sentit. Llavors, com fer-los comprendre que els àpats són oportunitats per desenvolupar la seva intel·ligència, el seu amor i la seva voluntat? Tothom creu que la intel·ligència només es desenvolupa amb l'estudi o, en tot cas, a través de les dificultats i de les proves.

(...)

Voleu desenvolupar el vostre intel·lecte? Doncs bé, teniu l'ocasió de fer-ho cada vegada que feu servir els objectes que hi ha damunt la taula. Intenteu agafar-los i deixar-los sense que topin, sense moure de lloc res del que hi hagi al seu voltant: aquest és un bon exercici d'atenció i de previsió. Quan sento el soroll que fan les persones amb els coberts, o com els deixen caure, ja conec els defectes de la seva intel·ligència, i per més que estiguin diplomats en vàries universitats, sé que encara tenen grans llacunes intel·lectuals. Efectivament, per què els serveixen els diplomes si no saben calcular les distàncies?

(...)

Per desenvolupar el vostre cor heu d'evitar de fer soroll i de molestar els altres, ja que ells també tenen necessitat d'encalmar-se, de concentrar-se i de meditar. Molts pensen: "Els altres? Tant m'he fan els altres!" Heus aquí perquè tot el món s'esfondra: perquè no es pensa en els altres. Els humans són incapaços de viure junts perquè no es tenen cap respecte, perquè no existeix cap atenció dels uns envers els altres. Menjar junts és, doncs, una magnífica ocasió per ampliar i desenvolupar la pròpia consciència.

Allò que ens indica l'evolució d'un ésser humà és la consciència de pertànyer a un tot molt més vast que no pas ell, i la cura que posa en no desharmonitzar-lo amb la seva activitat, els seus pensaments, els seus sentiments i el seu soroll intern. Em direu: "Com? Un soroll intern?". Sí, tot soroll és el resultat d'una dissonància i el soroll que fem interiorment amb les nostres angoixes i les nostres rebel·lions pertorba l'atmosfera psíquica. Aquell que fa aquest soroll no sap que per a ell mateix és molt negatiu, i que un dia aquest soroll apareixerà en el seu organisme en forma d'una malaltia psíquica o fins i tot psíquica.

Quan mengeu, penseu també en enviar a l'aliment el vostre amor, perquè llavors s'obrirà per donar-vos tots els seus tresors. Mireu les flors: quan el sol les escalfa s'obren, i quan desapareix es tanquen. I l'aliment? Si no l'estimeu no us donarà gairebé res, es tancarà; però si l'estimeu, si el mengeu amb amor s'obrirà, exhalarà el seu perfum i us donarà totes les seves partícules etèriques. Esteu acostumats a menjar automàticament, sense amor, per omplir un buit, però intenteu menjar amb amor i sentireu en vosaltres una disposició meravellosa.

(...)

Per tant, durant els àpats desenvolupeu el vostre intel·lecte i el vostre cor, però també la vostra voluntat, car us acostumeu a controlar els vostres gestos, a fer que siguin mesurats i harmoniosos... i el gest pertany a l'àmbit de la voluntat. Els dies en què us sentiu neguitosos, considereu els àpats com una ocasió d'aprendre a assossegar-vos; mastegueu el menjar lentament, posant atenció en els vostres gestos i alguns minuts després haureu retrobat la calma.

Font: El yoga de la nutrición. Ed. Prosveta.