La simplicitat... tan poques persones coneixen el significat i la importància d'aquesta paraula! S'aturen en les seves manifestacions exteriors: la simplicitat en els vestits, en els capteniments, simplicitat en la manera de viure. En realitat, la simplicitat és una actitud filosòfica que consisteix en allunyar-se del món físic, del món dels fenòmens, per enlairar-se fins al món espiritual, el dels principis.
Heus aquí la simplicitat: anar cap al centre, vers el cim. Mentre que amb la complicació és fa el camí invers: des del centre cap a la perifèria, des del cim cap a la base. Quan se surt de la simplicitat, de la unitat, hem d'enfrentar-nos a tants detalls que ja no veiem com s'organitzen les coses entre sí, segons les lleis de l'afinitat; ens debatem en direccions oposades, vacil·lem i ens debilitem.
El símbol més eloqüent de la simplicitat és el diamant, perquè no té mescla: és carboni pur. I també nosaltres, quan trobem la veritable simplicitat, posseïrem la puresa del diamant, i també la seva resistència.
dimarts, 26 d’abril del 2011
La simplicitat
dijous, 21 d’abril del 2011
L'aliment de l'esperit
No oblideu mai que esteu habitats per un esperit, una guspira sortida del si de l'Etern, del Foc primordial, per encarnar-se en la matèria. Aquesta guspira porta en ella tots els projectes divins, i les seves peregrinacions a través de la matèria no tenen altre objectiu que el de realitzar aquests projectes. Però per subsistir necessita aliment.
Un dels símbols de l'alimentació, tant de l'aliment físic com de l'aliment espiritual, és el pa. Jesús deia: "Jo sóc el pa viu...". "Jo sóc el pa davallat del Cel". I durant l'últim sopar, beneí el pa per donar-lo als seus deixebles tot dient: "Mengeu, aquest és el meu cos". El pa representa, doncs, els elements de la vida divina. En venir a la terra, ja estem en possessió d'alguns d'aquests elements. Aquells que els han malbaratat en llurs encarnacions anteriors per no haver viscut raonablement, s'han d'esforçar en retrobar-los, si no continuaran el seu viatge enmig de grans dificultats.
En una Escola iniciàtica, no fem més que omplir els nostres sacs i els nostrers graners interiors, és a dir, el nostre intel·lecte, el nostre cor, la nostra ànima i el nostre esperit, amb aquest pa viu davallat del Cel.
Un dels símbols de l'alimentació, tant de l'aliment físic com de l'aliment espiritual, és el pa. Jesús deia: "Jo sóc el pa viu...". "Jo sóc el pa davallat del Cel". I durant l'últim sopar, beneí el pa per donar-lo als seus deixebles tot dient: "Mengeu, aquest és el meu cos". El pa representa, doncs, els elements de la vida divina. En venir a la terra, ja estem en possessió d'alguns d'aquests elements. Aquells que els han malbaratat en llurs encarnacions anteriors per no haver viscut raonablement, s'han d'esforçar en retrobar-los, si no continuaran el seu viatge enmig de grans dificultats.
En una Escola iniciàtica, no fem més que omplir els nostres sacs i els nostrers graners interiors, és a dir, el nostre intel·lecte, el nostre cor, la nostra ànima i el nostre esperit, amb aquest pa viu davallat del Cel.
Pensament quotidià del 21 d'abril de 2001. Ed. Prosveta
Etiquetes de comentaris:
Aliment,
Escola iniciàtica,
Esperit,
Jesús,
Pa
diumenge, 3 d’abril del 2011
Sobre Bonfin (article de Koldo Aldai)
Bonfin (França) |
"El mundo comenzaba a rugir temprano allá abajo, en las carreteras del ajetreado litoral francés, en las ciudades de la poblada Costa Azul, pero allí arriba, en la suave montaña, sobre una enorme y privilegiada roca, junto al dominio de Bonfin (http://www.fbu.org/), alrededor de dos centenares de hombres y mujeres de diferentes países y culturas, contemplan un sol que asoma atrás de otra colina, agradeciendo silentes un eterno y diario milagro."
(...)
"En realidad todo es privilegio en Bonfin, allí donde la estancia tiene algo de la vivencia de otros mundos. En Bonfin hay muchas hectáreas de Cielo instaladas, ancladas en la tierra. De ahí el celo en su cuidado. Nunca me he sentido seguramente durante tanto tiempo inundado de tanta belleza, belleza externa de flores, plantas, huertos, fuentes, árboles…; belleza de seres plenos, colmados de gozo superior; belleza en las creaciones artísticas, en la generosa entrega al trabajo…; belleza externa en definitiva, manifestando una belleza, una pureza de adentro. ¿Cómo hacer de la tierra entera ese paraíso, cómo extender ese esplendor más allá de todas las fronteras? ¿Cómo hacer que el agua pura de la sabiduría inmortal alcance a todos los seres sedientos…? ¿Cómo hacer que nuevas voces se puedan sumar a esos coros sublimes?"
Koldo Aldai
> Article sencer.
Etiquetes de comentaris:
Bonfin,
Centre fraternal,
Testimonis
Els exercicis de gimnàstica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)