El ioga de la nutrició

Actualment, les persones, descentrades per una vida trepidant, busquen els mitjans per retrobar el seu equilibri fent ioga, zen, meditació trascendental o bé aprenent a relaxar-se. Jo no dic que això no sigui positiu, però he trobat un exercici més senzill i eficaç: aprendre a menjar.

(...)

Si us demano que feu l'esforç de menjar en silenci (no només de no parlar, sinó de no fer soroll amb els coberts), mastegant molta estona cada bocada, fent de tant en tant algunes respiracions profundes, però sobretot concentrant-vos en l'alimentació i donant gràcies al Cel per tota aquesta riquesa, és perquè aquests exercicis en apareça tan insignificants, són els millors per adquirir el veritable domini d'un mateix. El control d'aquestes petites coses us donarà la possibilitat de dominar coses més grans.

(...)

Vet aquí perquè us dic que la nutrició és un ioga, perquè saber menjar requereix atenció, concentració i domini.

Però per poder concentrar el nostre pensament durant els àpats cal tenir el costum de dominar-lo en la vida corrent; si sempre esteu atents a no deixar-vos envair per pensaments i sentiments negatius, llavors sí, el terreny està preparat i resulta fàcil.

(...)

Un àpat és una cerimònia màgica gràcies a la qual l'aliment s'ha de transformar en salut, en força, en amor i en llum. (...) Quan us trobeu davant dels aliments, heu de deixar-ho tot de banda, fins i tot els negocis més importants, perquè el principal és alimentar-se segons les regles divines. Si heu menjat correctament, la resta de coses s'arreglaran amb gran rapidesa. Menjar correctament permet, doncs, guanyar molt de temps i economitzar forces; no us imagineu que podreu resoldre els vostres problemes més fàcilment en un estat d'agitació i de tensió; al contrari, quan esteu agitats deixeu escapar els objectes de les vostres mans, parleu maldestrement, us entrabanqueu amb la gent i després heu de passar dies sencers reparant els danys.

La majoria dels humans no veuen que les activitats més insignificants de la vida quotidiana tenen un gran sentit. Llavors, com fer-los comprendre que els àpats són oportunitats per desenvolupar la seva intel·ligència, el seu amor i la seva voluntat? Tothom creu que la intel·ligència només es desenvolupa amb l'estudi o, en tot cas, a través de les dificultats i de les proves.

(...)

Voleu desenvolupar el vostre intel·lecte? Doncs bé, teniu l'ocasió de fer-ho cada vegada que feu servir els objectes que hi ha damunt la taula. Intenteu agafar-los i deixar-los sense que topin, sense moure de lloc res del que hi hagi al seu voltant: aquest és un bon exercici d'atenció i de previsió. Quan sento el soroll que fan les persones amb els coberts, o com els deixen caure, ja conec els defectes de la seva intel·ligència, i per més que estiguin diplomats en vàries universitats, sé que encara tenen grans llacunes intel·lectuals. Efectivament, per què els serveixen els diplomes si no saben calcular les distàncies?

(...)

Per desenvolupar el vostre cor heu d'evitar de fer soroll i de molestar els altres, ja que ells també tenen necessitat d'encalmar-se, de concentrar-se i de meditar. Molts pensen: "Els altres? Tant m'he fan els altres!" Heus aquí perquè tot el món s'esfondra: perquè no es pensa en els altres. Els humans són incapaços de viure junts perquè no es tenen cap respecte, perquè no existeix cap atenció dels uns envers els altres. Menjar junts és, doncs, una magnífica ocasió per ampliar i desenvolupar la pròpia consciència.

Allò que ens indica l'evolució d'un ésser humà és la consciència de pertànyer a un tot molt més vast que no pas ell, i la cura que posa en no desharmonitzar-lo amb la seva activitat, els seus pensaments, els seus sentiments i el seu soroll intern. Em direu: "Com? Un soroll intern?". Sí, tot soroll és el resultat d'una dissonància i el soroll que fem interiorment amb les nostres angoixes i les nostres rebel·lions pertorba l'atmosfera psíquica. Aquell que fa aquest soroll no sap que per a ell mateix és molt negatiu, i que un dia aquest soroll apareixerà en el seu organisme en forma d'una malaltia psíquica o fins i tot psíquica.

Quan mengeu, penseu també en enviar a l'aliment el vostre amor, perquè llavors s'obrirà per donar-vos tots els seus tresors. Mireu les flors: quan el sol les escalfa s'obren, i quan desapareix es tanquen. I l'aliment? Si no l'estimeu no us donarà gairebé res, es tancarà; però si l'estimeu, si el mengeu amb amor s'obrirà, exhalarà el seu perfum i us donarà totes les seves partícules etèriques. Esteu acostumats a menjar automàticament, sense amor, per omplir un buit, però intenteu menjar amb amor i sentireu en vosaltres una disposició meravellosa.

(...)

Per tant, durant els àpats desenvolupeu el vostre intel·lecte i el vostre cor, però també la vostra voluntat, car us acostumeu a controlar els vostres gestos, a fer que siguin mesurats i harmoniosos... i el gest pertany a l'àmbit de la voluntat. Els dies en què us sentiu neguitosos, considereu els àpats com una ocasió d'aprendre a assossegar-vos; mastegueu el menjar lentament, posant atenció en els vostres gestos i alguns minuts després haureu retrobat la calma.

Font: El yoga de la nutrición. Ed. Prosveta.