Però existeix, alhora, una altra atenció que s'anomena observació de sí mateix, introspecció. Consisteix en prendre consciència en cada moment del dia d'allò que ocorre en el nostre interior, amb la finalitat de discernir les corrents, els desitjos, els pensaments que ens passen pel cap. Aquesta atenció encara no està prou desenvolupada. Per això, quan arriba el moment de resoldre un problema, de comprendre una qüestió important, el cervell està fatigat, ofuscat, i res no surt bé.
Perquè el vostre cervell estigui sempre lúcid, a la vostra disposició, heu d'estar atents, ser prudents i mesurats en totes les vostres activitats. Si no és així, fins i tot quan la Veritat en persona es presenti davant vostre, no comprendreu res. Per ser capaços de fer front raonablement, intel·ligentment, a totes les situacions que es presenten, heu de mantenir el pensament despert i vigilant. El que no està vigilant, el que tanca els ulls, està exposat a tots els perills.
No hi ha res pitjor que viure amb els ulls tancats. Cal tenir els ulls ben oberts per adonar-nos constantment dels estats de consciència en els que ens trobem. Només aquell que té els ulls ben oberts posseeix la intel·ligència de la vida interior, i no es deixa atrapar per forces o entitats estranyes. Quan un home s'endormisca... qualsevol el pot sorprendre!
Així doncs, cuideu l'atenció interna, aquesta atenció que s'ha de mantenir alerta, amb la finalitat que sapigueu sempre allò que passa dins vostre. Exerciteu-vos. No n'hi ha prou amb fer a la nit un examen de consciència; heu de ser capaços de distingir en qualsevol moment del dia quins són els desitjos, els pensaments, els sentiments que passen per vosaltres, conèixer el seu origen la seva naturalesa, i ser capaços, si cal, de prendre precaucions o fins i tot de reparar els desperfectes produïts.
En la vida quotidiana, tan aviat com es produeix un accident, veiem que els bombers o els militars surten de seguida per extingir els incendis, reparar els ponts, netejar les carreteres, salvar els ferits, etc. En el pla físic trobem natural reparar els desperfectes immediatament. Però en el pla intern no sabem què fer, deixem que es produeixin tota mena de destrosses sense reaccionar. Doncs no, cinc, deu, vint vegades al dia cal mirar-se un mateix, per veure què cal reparar i no trigar en fer-ho. De no ser així, després és massa tard, perquè ja estem desballestats, esmaperduts.
Font: Reglas de oro para la vida cotidiana. Ed. Prosveta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada