A la primavera, quan la saba comença a pujar en la vegetació i li infon una vida nova, és també el moment d'emprendre tot un treball sobre vosaltres mateixos per tal que la saba espiritual torni a circular i regeneri tot el vostre ésser interior. La resurrecció de la natura a la primavera no és més que el reflex en el pla físic de la resurrecció de Crist, que introdueix una vida nova a les ànimes. Així és com s'uneixen la vida de la natura i la vida de l'ànima.
La vida de l'Iniciat té correspondències amb la vida de la natura; es desenvolupa com una seqüència de símbols segons una progressió determinada. La vida de l'Iniciat no fa més que continuar amb el desenvolupament de la terra i de l'univers. L'únivers va néixer com Crist, serà crucificat com Ell, i com ell ressuscitarà.
(...)
Quan arriba la primavera sentim que tot comença a moure's: les flors, els arbres, els ocells... Arreu de la natura una nova onada es desencadena. Heus aquí un dels fenòmens més extraordinaris de la vida: la renovació. Cada any tot es renova... tret dels humans! Els humans resten com són, no es posen a l'uníson amb aquesta renovació, estan tancats. Així que, ara, si volen assaborir veritablement la nova vida, cal que s'obrin, han d'obrir en ells les portes i les finestres per tal que aquesta vida pugui penetrar i impregnar-los.
Alguns diran: "però per a nosaltres ja s'ha acabat. La primavera és per a la joventut". Raonant així, s'aparten de la font de la vida. Tothom ha d'avançar amb la renovació. Aquí no es fa distinció entre joves i vells. ¿Que potser heu sentit els vells arbres dir: "Nosaltres ja hem passat l'edat de florir i reverdir, ara deixem això per als joves."? No, ells també, a la primavera, es cobreixen de flors i de fulles. Així doncs, fins i tot les velles àvies i els vells avis han d'entrar en la ronda, trotar, saltar, dansar -almenys simbòlicament- i tot anirà millor.
(...)
Què són la meditació, la contemplació i l'oració? Simplement, una forma d'alimentar-nos. Gràcies a elles, assaborim un aliment celestial, l'ambrosia, l'aliment de la immortalitat. Aquest és un aliment immaterial, però també té la seva correspondència en el pla físic. Els alquimistes l'anomenaren l'elixir de la vida immortal. Aquest elixir es troba present en tota la natura, i és el sol qui el distribueix.
Si a la primavera i durant l'estiu anem cada matí a la sortida del sol, és precisament per tractar de beure aquesta quinta essència de vida que el sol escampa per l'univers, i de la que les roques, les plantes, els animals i els éssers humans en reben partícules. Tots els éssers vius capten aquestes partícules d'una forma inconscient, però els humans poden aprendre a captar-les d'una manera conscient en aquest fluid que és la sortida del sol.
La vida de l'Iniciat té correspondències amb la vida de la natura; es desenvolupa com una seqüència de símbols segons una progressió determinada. La vida de l'Iniciat no fa més que continuar amb el desenvolupament de la terra i de l'univers. L'únivers va néixer com Crist, serà crucificat com Ell, i com ell ressuscitarà.
(...)
Quan arriba la primavera sentim que tot comença a moure's: les flors, els arbres, els ocells... Arreu de la natura una nova onada es desencadena. Heus aquí un dels fenòmens més extraordinaris de la vida: la renovació. Cada any tot es renova... tret dels humans! Els humans resten com són, no es posen a l'uníson amb aquesta renovació, estan tancats. Així que, ara, si volen assaborir veritablement la nova vida, cal que s'obrin, han d'obrir en ells les portes i les finestres per tal que aquesta vida pugui penetrar i impregnar-los.
Alguns diran: "però per a nosaltres ja s'ha acabat. La primavera és per a la joventut". Raonant així, s'aparten de la font de la vida. Tothom ha d'avançar amb la renovació. Aquí no es fa distinció entre joves i vells. ¿Que potser heu sentit els vells arbres dir: "Nosaltres ja hem passat l'edat de florir i reverdir, ara deixem això per als joves."? No, ells també, a la primavera, es cobreixen de flors i de fulles. Així doncs, fins i tot les velles àvies i els vells avis han d'entrar en la ronda, trotar, saltar, dansar -almenys simbòlicament- i tot anirà millor.
(...)
Què són la meditació, la contemplació i l'oració? Simplement, una forma d'alimentar-nos. Gràcies a elles, assaborim un aliment celestial, l'ambrosia, l'aliment de la immortalitat. Aquest és un aliment immaterial, però també té la seva correspondència en el pla físic. Els alquimistes l'anomenaren l'elixir de la vida immortal. Aquest elixir es troba present en tota la natura, i és el sol qui el distribueix.
Si a la primavera i durant l'estiu anem cada matí a la sortida del sol, és precisament per tractar de beure aquesta quinta essència de vida que el sol escampa per l'univers, i de la que les roques, les plantes, els animals i els éssers humans en reben partícules. Tots els éssers vius capten aquestes partícules d'una forma inconscient, però els humans poden aprendre a captar-les d'una manera conscient en aquest fluid que és la sortida del sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada