Alguns consells respecte els infants

Estigueu atents a la forma com els parleu

Els adults no estan prou atents a la forma com parlen als nens. Alguns segueixen tractant-los d'incapaços, de mals estudiants, d'idiotes, i els nens, suggestionats, hipnotitzats, esdevenen, al cap d'algun temps, realment estúpids i incapaços. Hem de saber que la paraula és poderosa, eficaç, i que allò que diem als nens els pot influir negativament, bloquejar-los, espantar-los. Sovint són els adults -els pares, els educadors- els que destrueixen els nens. Per aconseguir que obeeixin, treballin o s'estiguin quiets, ¿per què amenaçar-los amb el papu, el llop, l'home del sac o coses per l'estil? Després, durant tota la seva vida, aquests infants corren el risc de sentir-se amenaçats, en perill, i es converteixen en clients assidus dels psicoanalistes. Hi ha moltes coses que els adults han de corregir pel que fa a llur actitud respecte els infants.

Un mètode per desenvolupar les seves qualitats

Per ésser bons educadors, els pares han de pensar en totes les qualitats i virtuds que resten amagades a l'ànima i l'esperit del seu fill. En lloc d'acontentar-se donant-li algunes bofetades per ensenyar-li a no fer certes ximpleries, han de concentrar-se en la guspira divina que habita en el seu fill, esforçant-se per desenvolupar-la, i així aquest infant farà més tard meravelles.
I quan dormi, poden posar-se vora el seu llit, acaronant-lo, i sense despertar-lo, parlar-li de totes les bones qualitats que els agradaria que manifestés més endavant. Depositaran així en el seu subconscient elements preciosos que, quan els descobreixi anys després, el protegiran de molts errors i perills.

Creeu al seu voltant una atmosfera harmoniosa

Per educar un nen, no n'hi ha prou amb enviar-lo a l'escola, per més bona que aquesta sigui. Si a casa els pares donen al seu fill l'espectacle de llurs disputes, mentides i deshonestedat, com es poden imaginar que així l'educaran? S'ha observat que un nadó s'ha posat malalt i ha manifestat transtorns nerviosos a causa de les contínues batusses dels seus pares, fins i tot sense haver-les presenciat. Aquestes disputes creen al vontant d'ell una atmosfera de desharmonia que el nen acusa, perquè encara està molt unit als seus pares. El nadó no és conscient, però el seu cos etèric és el que rep els cops. Alguns pares es comporten d'una forma tan inversemblant que hom no pot evitar preguntar-se si realment estimen els seus fills. Ells, evidentment, diran que els estimen. Però no és pas així, perquè si de veritat els estimessin canviarien d'actitud, procurarien almenys corregir llurs debilitats, que es reflecteixen molt negativament en els seus fills. Mentre no s'esforcin per aconseguir-ho, es pot afirmar que no els estimen de veritat.

Oferiu-los una imatge irreprotxable

Els adults han de ser irreprotxables davant els nens en totes les circumstàncies, no poden mostrar cap debilitat, cap defecte. Quan els adults (pares, educadors) mostren llurs debilitats, els nens se senten confusos, desorientats, ja que no tenen res a què agafar-se. Els nens, per instint, busquen sempre recolzar-se en éssers que encarnen la justícia, la noblesa, el poder, senten una necessitat instintiva de justícia i de veritat, i quan veuen que els adults que s'ocupen d'ells cometen una acció condemnable, quelcom en ells s'altera. Al nen, que se sent dèbil i petit, li agrada sentir per sobre seu una autoritat infal·lible que el protegeixi. És totalment ignorant, però sap que és dèbil, per això té necessitat de protecció i s'arrauleix contra la seva mare per sentir la seva escalfor. I no és només en l'aspecte físic on cerca aixopluc, sinó també en l'aspecte psíquic. És per això que quan un nen comprèn que la seva mare, el seu pare, els seus parents o instructors, els seus mestres, no estan a l'alçada de llur missió, se sent perdut o es rebel·la... Aquest és l'origen de moltes tragèdies en les famílies i en la societat.

Condicions perquè una correcció sigui benèfica

És millor no pegar mai un nen. Excepcionalment, si s'ho mereix, una bofetada no pot fer-li cap mal, però, compte! No pegueu mai un nen quan estigueu enfurismats, perquè gravaríeu en la seva memòria una impressió d'odi, de maldat, i no pas de justícia, quan precisament, per a la seva bona educació, ha de sentir que sou justos i que per això el corregiu.
Així doncs, quan hagueu de corregir un nen, tingueu cura també de la vostra mirada. Aquesta no ha d'expressar ira, ni hostilitat, ni cap sentiment negatiu, perquè el nen oblidarà aviat la bofetada, però mai oblidarà com el miràveu.
Sovint, els adults peguen a un nen perquè estan exasperats i han perdut la paciència: és una reacció molt negativa. Les bofetades no han de ser dictades pel nerviosisme dels pares -el nerviosisme no és un sentiment pedagògic-, sinó pel seu desig de fer comprendre al nen que ha de respectar unes regles pel seu propi bé.

Font: Reglas de oro para la vida cotidiana. Ed. Prosveta.