Cal beure de les fonts més pures

No hem de privar-nos, no hem de renunciar, sinó només desplaçar-nos, és a dir, fer a dalt allò que fèiem a baix: enlloc de beure l'aigua en una bassa en la que pul·lulen els microbis, beure l'aigua d'una font pura, cristal·lina. No beure és la mort. Si us diuen que no s'ha de beure, no és cert; només de les clavegueres és d'on no s'ha de beure. Cal beure, però beure l'aigua celestial.

Un veritable espiritualista no es priva: menja, beu, respira, estima, però en unes regions i en uns estats de consciència meravellosos, desconeguts per a l'home ordinari. Quan es parla de renúncia, la gent s'espanta i diu: "Però si renunció, em moriré". I és cert, es moriran. Si no comprenen que la renúncia els aportarà quelcom millor, moriran.

No es tracta de deixar de beure, dormir, respirar, estimar, crear fills, sinó de fer-ho millor. Cada dia cal pensar en fer aquesta substitució per crear un moviment, una circulació d'energies, perquè si no, tot 'sestanca, s'atrofia i apareixen les floridures, la fermentació, la podridura.

Sempre ha de brollar aigua nova. I per fer brollar aquesta aigua nova hem de connectar-nos cada dia amb el Cel, meditar, resar, cada dia. Perquè només es veritablement nou allò que ve del Cel.

El trabajo alquímico o la búsqueda de la perfección. Ed. Prosveta