D'aquell que quan és ferit s'ofèn amb facilitat, se'n diu que és sensible. No, la veritable sensibilitat és una total obertura a la bellesa i a la llum del món diví, i un tancament a totes les lletjors i absurditats del món humà. Així doncs, allò que generalment anomenen sensibilitat, és a dir, la capacitat de sentir dolorosament la indiferència, el menyspreu, les crítiques i les ofenses, no és, en realitat, altra cosa més que la susceptibilitat, la sensibleria. Llavors, què queda per a aquests probres desgraciats per als qui no existeix ni el Cel, ni els àngels, ni els amics, ni la bellesa, sinó tan sols la gent injusta, malvada i malintencionada?
No hem de confondre sensibilitat amb sensibleria. La sensibleria és la manifestació malaltissa d'un "jo" pobre, mesquí, estret i neuròtic. La sensibilitat, per contra, és un grau superior d'evolució que posa l'ésser humà en relació amb les regions celestials i li permet vibrar a l'uníson amb tota la bellesa de l'univers.
Pensament del 10 de novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada