La il·lusió del jo

Aquell que diu: "Jo, mi", sap sempre, veritablement, de qui parla? Quan diu: "Jo sóc, jo estic..." (estic malant, o estic sa, sóc desgraciat o feliç), "jo vull..." (diners, un cotxe, una dona), "jo tinc..." (tal desig, tal gust, tal opinió), creu que es tracta realment d'ell, i és aquí on precisament s'equivoca.

Com que els humans mai s'han analitzat en profunditat per conèixer la seva naturalesa veritable, s'identifiquen constantment amb aquest "jo" representat pel seu cos físic, els seus instints, els seus desitjos, els seus sentiments i els seus pensaments. Però que tractin ara de retrobar-se mitjançant l'estudi i la meditació: així arribaran a descobrir, més enllà de qualsevol aparença, que el seu jo veritable es confon amb Déu mateix.

Car la realitat és que no existeixen una multitud d'éssers separats, sinó un Ésser únic que treballa a través de tots els éssers, que els anima i es manifesta en ells, fins i tot sense saber-ho. Quan aconsegueixin sentir aquesta realitat, els humans s'aproximaran a la Font divina on tots tenen el seu origen.

Pensament quotidià 8/11/2010.