Intercanvis vius i conscients

Per viure i desenvolupar-se, aquest microcosmos que és l'ésser humà està obligat a romandre en contacte, en relació permanent amb el macrocosmos, és a dir, amb la naturalesa. Ha de fer constantment intercanvis amb ella, i això és el que s'anomena vida. La vida no és altra cosa que un intercanvi ininterromput entre l'ésser humà i la natura. Si aquest intercanvi és obstaculitzat es produeixen la malaltia i la mort. Tot allò que mengem i respirem és la vida de Déu mateix. Res existeix en el cosmos que no sigui vivificat, animat per l'Esperit diví. Tot viu, tot respira, tot batega i combrega amb aquest gran corrent que surt de Déu i que inunda el món, des de les estrelles fins als àtoms més petits. Sant Pau deia: "En Ell vivim, ens movem i tenim la nostra existència".

Tot és respiració, nutrició, intercanvis incessants. Quan pensem, realitzem un intercanvi en el món mental; quan experimentem sentiments, realitzem un intercanvi en el món astral; quan mengem, realitzem un intercanvi en el món físic. És per això que els tres processos més importants de l'existència són la nutrició, la respiració i el pensament. Si no mengem, morirem; si no respirem, morirem; si no pensem, morirem també, encara que, en aquest cas, no es tracti d'una mort física.

L'intercanvi és la clau de la vida. Explica l'èxit i el fracàs, la salut i la malaltia, la bellesa i la lletjor, la riquesa i la pobresa. La majoria dels éssers viuen, però amb la seva forma d'alimentar-se, de respirar, etc., obstrueixen els canals del seu organisme, ja no es pot fer correctament, doncs, l'intercanvi normal entre la natura i ells, i emmalalteixen. El mateix passa pel que fa al pensament: si el nostre cervell no rep correctament els pensaments lluminosos i no expulsa els dolents, tal i com s'expulsa la centra i el rebuig, es desequilibra.

Ens queixem, de vegades, que no ens trobem bé, i és perquè no sabem fer correctament els intercanvis: el nostre cor no està obert, som estrets, tancats, orgullosos, volem romandre sols i independents... Pensem que així som més sensats, però aquesta actitud obstaculitza els intercanvis que hem de fer amb la natura i amb els humans. Aquell que dóna i obre el seu cor realitza l'intercanvi perfecte, i un nou intel·lecte es desperta en ell gràcies al qual comença a comprendre els problemes més profunds.

La Alquimia Espiritual. Obres completes, Volum 2. Ed Prosveta.