El paper del pensament

Sentir és una cosa i pensar n'és una altra. Però massa sovint la sensació domina sobre el pensament. De vegades passa que us sentiu esgotats, el que és ben normal; però heus ací que aquesta sensació desencadena en vosaltres pensaments i sentiments de desànim, de tristesa i desesperació. Doncs bé, no, en aquests moments, és el pensament el que ha d'actuar sobre la sensació: encara que no la pugui vèncer, ha de ser allà com una llum, com un far en la distància. El pensament us diu que podeu aixecar-vos de nou; així doncs, malgrat el vostre esgotament, heu de creure en ell i no en les vostres sensacions.

No queda ni una gota d'energia en el vostre dipòsit? Recordeu que el dipòsit còsmic és ple, i que és allí on heu de buscar-la mitjançant el pensament. Perquè el pensament també serveix per això: amb tan sols unes gotes extretes d'aquest dipòsit d'energies, la flama de la vostra llàntia, que s'estava apagant, brilla de nou.

(...)

Per actuar cada dia correctament, és important vigilar el lloc que es concedeix al sentiment i el que es concedeix al pensament. Observeu-vos: en quins casos són els sentiments, les passions i els instints els que governen, i el pensament resta apartat, s'abandona; o bé, si intervé, és per nodrir les passions dels mitjans necessaris per assolir llurs fins. Doncs bé, d'això se'n diu viure en l'anarquia. Quan el pensament no compleix la seva funció, és a dir, quan no es dedica a dominar els sentiments i els desitjos, s'ésdevé l'anarquia.


Us heu preguntat per què la Inteligència còsmica ha col·locat el cap al cim del cos i el cor una mica més avall? És exactament com en un vaixell: a dalt hi ha el capità, i a sota les màquines. Les màquines fan avançar el vaixell, però el capità en decideix en rumb. També nosaltres tenim un motor, el cor, que impulsa en nostre vaixell. Però on anirà el cor si no està orientat pel cap, el capità, des de dalt, que observa i dóna les ordres perquè la nau arribi a bon port?

Font: Pensaments quotidials. 2010.