L'ésser humà és lliure, o bé es troba sotmès al destí? Aquesta qüestió ha estat discutida durant milers d'anys. L'error consisteix en creure que tots els individus han de suportar les mateixes lleis. Aquells que, com els animals, només obeeixen llurs impulsos purament instintius, se sotmeten inevitablement a les lleis de la fatalitat; és la seva pròpia naturalesa la que crea per a ells aquesta fatalitat. Mentre que aquells que han adquirit el domini sobre els seus instints, sobre les seves passions, escapen de la fatalitat per entrar en el món de la Providència, de la gràcia, on coneixen la llum i la llibertat.
No hem d'imaginar-nos que tothom pot ser lliure o que tothom ha de suportar un destí inexorable. No, la llibertat depèn del grau d'evolució de cadascú. Segons la seva manera de pensar, de sentir o d'actuar, l'ésser humà cau sota el jou de la fatalitat, o atreu sobre seu les benediccions de la Providència. Així doncs, en certs àmbits està lligat de peus i mans, sotmès al destí, i en altres se n'escapa, és lliure... Fins el dia que disposi plenament de la seva llibertat.
Pensament quotidià 10/05/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada