Tot el destí de l'ésser humà depèn de la claredat del seu "ull intern", i aquesta claredat depèn de la seva manera de viure. En el moment en què comet una falta, transgredeix les lleis divines, la seva visió espiritual s'obscureix, ja no és advertit ni guiat, i s'extravia per camins sense sortida. Per tant, correspon a cadascú prendre consciència de la relació existent entre la seva conducta quotidiana i la claredat de la seva visió.
Aquell que decideix viure una vida recta, honesta i noble, es purifica i els seus centres subtils comencen a funcionar. És així com, ben guiat i ben dirigit, torna a trobar les fonts, els prats, els llacs, les pastures i les muntanyes de la seva veritable pàtria.
Pensament 12 de desembre de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada