La pedra filosofal

A través de l'escalfor és com la natura tempera l'or, així com tots els metalls. L'or és, doncs, semblant a un aliment que una cuinera ha posat al forn. Però mentre que en la natura l'or es forma molt lentament, perquè el foc que el cou és molt dèbil, nosaltres, per produir l'or espiritual, tenim la possibilitat de procedir més ràpidament augmentant l'escalfor.

Però també cal anar amb compte de no cremar-ho tot. Es pot comparar l'aprenent d'alquimista amb l'aprenent de cuiner que encara no sap regular el foc: o bé deixa que es cremin els plats, o bé l'escalfor és tan dèbil que no es couen prou.

Per dur a bon port la gran obra i formar en nosaltres la pedra filosofial, hem d'encendre dins nostre el foc de l'amor, i aprendre a regular-lo. Amb amor s'accelera el procés; però l'amor, com el foc, requereix al seu torn un gran domini, de no ser així, aquí també correm el risc de cremar-ho tot.

L'amor és el foc més terrible que existeix si no se sap dominar; per això sempre ha d'ésser temperat per la saviesa. La pedra filosofial és aquest estat de consciència diví que només es pot assolir mitjançant l'amor i la saviesa.

Font: Pensament quotidià 23/09/2010.