Certament podem somiar, o fins hi tot hem de somiar, però a condició que siguin somnis conscients, divins, orientats sempre cap al bé i la llum: el Regne de Déu a la terra, tots els éssers per fi lliures, vivint en amor i en pau. Si molts més homes i dones somiessin sovint així contribuïrien més ràpidament a la seva realització. Depèn, doncs, de cadascun de nosaltres crear imatges sublims que contribueixin a la transformació del gènere humà.
Pensament del 21/07/2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada