Cultiveu la llibertat interior

Voleu ser lliures? Treballeu per ennoblir els vostres pensaments i sentiments, perquè la veritable llibertat és la llibertat interior. És evidentment desitjable tenir, també, llibertat en els nostres moviments del pla físic, però considereu que aquesta llibertat és secundària. L'única llibertat a la qual val la pena aspirar, és la llibertat interior. Perquè, de què us servirà poder anar lliurement allà on vulgueu, si transporteu en vosaltres pensaments i sentiments que us enverinen, que us lliguen i que un dia us acabaran immobilitzant al llit? De quina llibertat podrem parlar aleshores?

No busqueu tant, doncs, la llibertat física, perquè aquesta és la que us ofereix sovint totes les possibilitats de perdre-us i de caure en els paranys. Busqueu la saviesa, l'amor, la veritat, la justícia, la bondat, ja que llavors, allà on sigueu, qualsevol que siguin les condicions, us sentireu lliures.

Pensament quotidià 15 de novembre de 2012

Trailer de la pel·lícula "La presència d'un Mestre"

Sublimació

No tracteu de lluitar contra la força sexual perquè no tan sols no l'arribareu a vèncer, sinó que serà ella la que us esclafarà. L'únic mitjà per dominar-la consisteix en buscar un aliat, un soci molt poderós vers el qual orientareu aquesta força i a qui la consagrareu. És ell qui, gràcies al seu saber alquímic, arribarà a transformar-la en llum, en bellesa, en salut.

I qui és aquest soci? Un alt ideal, una idea sublim amb la qual viviu, que adoreu, que alimenteu. Aquesta és l'única idea capaç de transformar aquesta energia, no pas vosaltres. Efectivament, si en el moment en què sentiu un impuls sexual, us concentreu en el vostre ideal, aquesta energia puja cap al cervell per alimentar-lo; uns minuts després, sortiu victoriosos, i no només us sentiu alliberats, sinó que us sentireu reforçats, inspirats.

Preneu aquest hàbit de fer convergir totes les vostres energies vers un ideal diví, i, enlloc de deixar-vos esclafar, seran elles les que us serviran i contribuiran a la realització del vostre ideal.

Llum sense fi

Per als cabalistes, la Divinitat és una entitat tan inaccessible que la situen més enllà de la llum i de les tenebres, més enllà dels mons creats. A aquesta entitat li han donat el nom d'Ain Soph Aur: llum sense fi. I per expressar millor el seu misteri, més enllà d'Ain Soph Aur han concebut una regió que han anomenat Ain Soph : Sense fi, i encara més enllà d'Ain Soph hi trobem Ain: Sense.

En l'origen de l'univers hi ha, per tant, una negació. Però Sense no significa tanmateix la no existència. Ain no és el res absolut tal com alguns imaginaren el Nirvana dels budistes. De fet, és exactament el contrari. Ain Soph Aur, com el Nirvana, no és una no existència, sinó una vida més enllà de la creació, de la manifestació, i tant més enllà que sembla no ésser res.

Ain Soph Aur, Ain Soph, Ain… és així com els cabalistes tractaren de definir l'essència de la Divinitat. Aquesta escapa al nostre enteniment, però aquestes paraules ens poden fer sentir allò que és impossible d'expressar.

La via del bodhisattva

Quan a força de treball, d'abnegació, de sacrifici, un ésser humà s'ha alliberat completament, ja no té cap deute kàrmic per pagar, ja no està sotmès a la llei de la reencarnació. Les regions celestials són ara la seva llar i viu allí, en la beatitud i en la llum.

Però entre aquests éssers que s'han alliberat, n'hi ha alguns que, veient el sofriment dels seus germans a la Terra, decideixen tornar per ajudar-los. Quan s'ha viscut a la Terra, no es poden esborrar absolutament els records de les experiències que s'han fet ni tallar els llaços amb ella. Així doncs, fins i tot si són lliures, fins i tot si assaboreixen les alegries de l'infinit i de l'eternitat, certs éssers senten la necessitat de dirigir una mirada sobre aquests pobres humans entre els quals visqueren en altre temps, i malgrat tota la distància que els separa, s'hi senten encara units. Després de segles i fins i tot mil·lennis, se'n recorden i en la seva grandesa i el seu gran cor, decideixen davallar per compartir llurs dificultats i ajudar-los.

Pensament quotidià 31 de gener de 2012.